La festa major de Reus està en plena efervescència. Per Sant Jordi es va estrenar la Víbria de Reus, aquesta festa major de Sant Pere ja s'ha estrenat la Moixiganga amb polèmica inclosa i el ball de Pastorets petit que se suposa que serà el precedent de la versió adulta. Per Misericòrdia, al setembre, s'espera el bateig del Basilisc de Reus, una barreja mítica de pollastre i serp. També se sent a parlar dels projectes de la Cucafera i d'alguns balls parlats. Caldrà veure si aquest creixement podrà mantenir-se amb aquest ritme, o tot el contrari, si la bombolla esclatarà i ens trobarem que d'aquí uns anys hi haurà carcasses festives que haurà de treure a ballar la brigada municipal perquè no queda cap voluntari que ho vulgui fer. No fóra estrany, a Reus encara sembla que té més prestigi ser espectador que no pas actor. El que és indiscutible és que avui per avui la festa és viva. Mostra d'això és que d'any en any ens embranquem en discussions bizantines sobre la festa major, debats molt apassionants, però que potser no ens deixen veure una qüestió bàsica: com podem aprofitar la vistositat i l'atracció de la festa major per a la integració dels nouvinguts a la ciutat.

Trencar compartiments estancs a partir de la festa posaria uns bons fonaments perquè la bombolla no esclatés. Amb això no només tindríem una festa molt lluïda, cosa que està molt bé, sinó que tindríem una ciutat cohesionada, que això sí que és primordial.