Fa uns anys algú, uns promotors, uns navegants, van exposar la idea de construir un port esportiu a la platja de Portlligat, al terme municipal de Cadaqués. El port no es va arribar a fer perquè l'oposició al projecte va ser forta. Oposició d'ecologistes, paisatgistes, adoradors de la visual de Salvador Dalí i persones sensibles. Entre els conservacionistes hi havia, és clar, els que volien fer la guitza als propietaris de grans iots. Les protestes no són mai a favor d'alguna cosa, només. Són sempre en contra d'algú, sobretot si aquest algú té possibles.

Visita turística a Portlligat dissabte, el dia que es constituïen els nous ajuntaments. Les muntanyes que les finestres de la casa de Salvador Dalí divisen presenten la construcció d'una urbanització voraç, massiva. El barraquisme sumptuós pujant i baixant les ondulacions del cap de Creus, tot i que les cases només seran habitades deu, quinze dies a l'any, i encara si no bufa la tramuntana. ¿Alguna protesta, algun lament, algun dalinià ferit? Per primer cop a la història no s'escolten ni les protestes dels que tenen mania als rics.

Ah, noi. Avui, qui no és ell mateix constructor té un cosí que fa finestres, un oncle que ven neveres o un germà que és regidor d'urbanisme. No ens podem pas enfadar amb la parentela. Amb els partits polítics passa igual: tots, sense excepció, tenen un o altre alcalde o un o altre regidor expansionista. No es poden els partits acusar de cap pecat d'avarícia, especulació i corrupció que ells no cometin. L'oasi català té palmeres a cada urbanització. Tot lligat, a Portlligat i pertot.

M'informen que a Cadaqués continua el mateix alcalde. La població l'ha votat amb satisfacció. Els projectes iniciats no es poden pas interrompre. L'encofrador no pot veure reduïts els encàrrecs. Em van per dir de quin partit és l'alcalde, però no el vull saber. Jo no parlo d'aquest alcalde ni de Cadaqués, el Cadaqués que fins ara havia presumit de preservat, sinó que parlo de la destrucció a consciència i en silenci de tot Catalunya.