L'Òscar Bové, de Pineda de Mar, m'envia un correu electrònic en què es queixa que d'una carta que va enviar per a la secció El lector escriu se'n fes informació. L'Òscar era el coordinador del comitè electoral de CiU a Pineda i amb data del 30 de maig va enviar una carta en què feia una anàlisi dels resultats de CiU a la seva població. Com passa moltes vegades –i crec que demostra una seriositat informativa–, el tema era prou important perquè es convertís en notícia, sense, però, deixar de publicar la carta, com es va fer en les edicions de Barcelona del dia 2 de juny. «No em sembla correcte que s'usin aquestes informacions sense abans o simultàniament haver publicat el contingut íntegre de la carta», ens diu l'Òscar. Estic totalment d'acord amb ell i per això en parlem amb els responsables del diari. Després de parlar amb els que van intervenir en la notícia, crec que es va seguir el procediment correcte. El president local de CDC, Enric Creus, va comentar els punts de la carta a la delegada d'El Punt al Maresme i va autoritzar la seva utilització per fer informació. És una forma de destacar la notícia, i l'endemà mateix es va donar el text íntegre per si hi havia algun matís a fer. L'Òscar demana la publicació del contingut íntegre de la carta, cosa que, com he dit, es va fer l'endemà mateix. Com pots veure, Óscar, no hi havia cap més intenció que donar la notícia el mateix dia, cosa que, com em comenten els màxims responsables de redacció d'El Punt, fan habitualment, ja que hi ha cartes que són autèntiques notícies, que cal destacar. Amb tot, insisteixo que sempre s'ha de parlar amb l'interessat abans de publicar la informació. Pot ser sí que l'ideal seria que el mateix dia que es dóna la notícia sortís també la carta, però això és més complicat i no sempre és fàcil de fer.

I parlem d'un altre tema. En Marc Belzunces, lector de l'edició de Barcelona d'El Punt, ens diu: «Observo amb preocupació com reiteradament El Punt s'autoproclama primer diari en català pel que fa a lectors», fent referència a la notícia que va sortir a totes les edicions el dia 3 d'aquest mes. Diu en Marc: «Ens agradi o no, el diari en català amb més lectors és El Periódico de Catalunya; també és en català, tot i que sigui traduït. La darrera onada de l'EGM li atorga 826.000 lectors, sense especificar-ne la llengua. Tanmateix, sabem per l'OJD que la proporció en vendes d'El Periódico està al voltant del 40% en català, 60% en espanyol.» N'hem parlat a bastament amb els responsables de l'empresa. M'asseguren que no hi ha intenció de donar gat per llebre, sinó que l'EMG no parla dels lectors en català d'El Periódico i, per tant, no els sabem. El que sí sabem és que El Punt, un diari escrit i pensat en català, té 147.000 lectors, i va al davant dintre dels diaris en català. En fi, l'important és ser objectius i no podem dubtar que El Periódico, en la seva edició en català, té més lectors que El Punt, i ens n'alegrem. Les coses són com són.

I acabem. En Joan Sánchez, de Santa Coloma de Gramenet, m'envia una carta queixant-se d'un titular del diari del Barcelonès que deia: «Ordre de detenció contra el lladre dels Tous, que va sortir en llibertat provisional.» On és la presumpció d'innocència?, ens diu en Joan. I té raó. És cert que a vegades hi ha problemes per fer títols correctes amb poques paraules. Però això no és excusa per deixar de ser exactes. I també és cert que hi ha casos molt evidents de culpabilitat, però tampoc un diari és qui per donar-ho per fet. La informació és correcta, però el títol no. El mateix dia, en l'edició de les comarques gironines, la mateixa notícia es donava amb un títol, per mi, molt més exacte: «L'implicat en l'intent d'assalt a la casa dels Tous fuig de la justícia.» Mentre no hi hagi sentència judicial, cap mitjà d'informació –cosa que lamentablement es fa massa vegades– no pot donar per suposada cap culpabilitat encara que tots els indicis ens puguin portar a pensar-ho. Només els jutges poden, amb sentència ferma, declarar la culpabilitat d'alguna persona. Mai un diari o qualsevol altre mitjà de comunicació.