El coordinador de l'estudi, Joan Teixidó, considera que el treball permet afirmar objectivament que la sisena hora «es va implanta de manera precipitada». L'anunci de la posada en marxa d'aquesta nova hora lectiva es va fer després de Setmana Santa de l'any passat i «no és senzill amb tres mesos incorporar-la a un 70% dels centres». Gràcies a les enquestes quantitatives i els grups de treball qualitatius, l'informe posa en relleu els problemes d'organització que ha generat l'hora de més a primària. «Va ser un inici complicat, a més va coincidir amb la manca de mestres», assenyala Teixidó per explicar els problemes d'organització. Però matisa aquesta perspectiva i argumenta que en molts casos la manca d'hores per trobar-se és «més una percepció que una realitat». De fet, prop d'un 61% dels docents pensen que la sisena hora ha reduït la relació entre els diversos cicles de primària, per la disparitat d'horaris entre els mestres. Com ja havia avançat el Departament d'Educació, la gran majoria d'escoles han optat per allargar l'hora lectiva de més al migdia. En un 64% dels casos, la sisena hora es fa amb tot el grup de classe, sense fer desdoblaments. Malgrat que els professors facin menys hores de classe, tres de cada quatre docents consideren que l'atenció a les famílies ha estat semblant a la del curs anterior. Per matèries, llengua catalana i matemàtiques són les principals àrees de treball durant la sisena hora.
VINT-I-CINC MILLORES
Al final de l'extens treball fet pel grup Groc de la UdG es fan 25 propostes de millora que permetin major eficàcia en el desenvolupament de la sisena hora. Entre les propostes destaca la recomanació que tots els centres educatius fixin quatre hores setmanals de coincidència de tot el professorat, per facilitar les reunions i trobades dels docents. Un altre dels punts explora la possibilitat que la sisena hora s'incorpori al projecte de centre.