Els republicans van forçar ahir definitivament els seus socis de govern a eliminar la polèmica tercera hora, que amenaçava de ser un mal tràngol difícil d'empassar per a ERC en un moment delicat si l'executiu acabava acatant-la. Les forces del tripartit van tancar la negociació sobre els continguts del decret d'ordenació d'educació primària, que ha de desplegar el contingut del decret d'ensenyaments mínims aprovat pel govern espanyol, després que els republicans es van esforçar l'última setmana per accentuar el seu perfil propi en aquesta qüestió amb el vistiplau del PSC, que ha donat aire als republicans pel bé del pacte de govern.

L'acord, que avui presentaran en una roda de premsa el conseller de la Vicepresidència, Josep-Lluís Carod-Rovira, i el conseller d'Educació, Ernest Maragall, dóna cobertura normativa a la distribució horària actual. Segons fonts de la negociació, a la pràctica això es traduiria en 140 hores de llengua i literatura catalanes, 140 de llengua i literatura castellanes, 105 de les estructures comunes –que es demanarà que es facin en català– i 70 de la llengua estrangera en el cicle inicial. En el cicle mitjà, l'esquema constaria també de 140 hores de català, les mateixes de castellà, 70 d'estructures comunes i 105 per a l'ensenyament d'un idioma estranger. En el cicle superior, la distribució horària de català, castellà i estructures comunes es mantindria i augmentaria a 140 el nombre d'hores de les classes de llengua estrangera. Dividides en dos anys per cicle, a la setmana, per tant, es mantindrien les dues hores de castellà.

L'eliminació generalitzada de la tercera hora de castellà, però, admet un matís. Segons les mateixes fonts, les escoles que així ho desitgin poden sol·licitar una redistribució horària, apel·lant a la realitat sociolingüística que visqui el centre. Hauran d'elaborar un projecte lingüístic i serà el mateix Departament d'Educació qui haurà d'autoritzar-ho, en tot cas, sense que s'incompleixi l'esquema horari establert per a les llengües.

Altres fonts negociadores indiquen que la flexibilitat de què disposen les escoles a l'hora de portar a la pràctica el decret s'explica amb les hores d'ensenyament de les estructures lingüístiques. Tot i que el text precisarà que han d'impartir-se en català, les escoles podran sol·licitar fer-ne una part en castellà. En el cicle inicial, les estructures ocupen una hora a la setmana en l'horari dels alumnes. El decret introdueix per primer cop en una norma educativa, a més, el concepte d'immersió lingüística, que ja recollia la llei de política lingüística, i que parteix de la base que el català és la llengua vehicular. El text també elimina de l'articulat la possibilitat que els centres puguin ensenyar en castellà o en una llengua estrangera continguts d'àrees no lingüístiques per augmentar les hores en aquests idiomes.