Un monòlit de 2,4 metres d'alçada, situat al punt en què l'avinguda del Paral·lel es troba amb les Drassanes de Barcelona, marca el lloc on hi havia hagut el Portal de Santa Madrona de les muralles medievals de Barcelona. El senyal corrobora allò que els ulls ja veuen, ja que el Portal de Santa Madrona, construït a partir de 1378 junt amb les obres d'ampliació de les Drassanes, és la resta arqueològica més evident, més visible i que millor es conserva de la muralla medieval de la ciutat. El motiu de l'escassedat d'altres restes visibles d'una estructura arquitectònica que va durar sis segles i amb un traçat força extens, és de sobres conegut: a partir del 1854 Barcelona va enderrocar les muralles que l'escanyaven a mort, i va començar una nova etapa cabdal en la seva història. «El creixement de l'Eixample pel pla de Barcelona, l'annexió de les viles veïnes» són algunes de les conseqüències que va tenir aquest fet i que ahir el regidor de Ciutat Vella en funcions, Carles Martí, va remarcar en l'acte públic de presentació dels nous monòlits.

Cent cinquanta anys més tard, Barcelona vol rescatar de l'oblit, vol preservar de la ignorància o protegir de la indiferència allò que queda de la fortificació medieval que amb tant d'encert la ciutat mateixa va demolir al segle XIX. A més del monòlit del portal de Santa Madrona –el que va escollir ahir l'alcalde en funcions, Jordi Hereu, per inaugurar la nova senyalització– se n'han instal·lat dos més. Un a la cantonada del carrer de Pelai amb la Rambla, per mostrar la situació del portal de Sant Sever, construït arran de la decisió del Consell de Cent de Barcelona de fortificar també el Raval. Un altre monòlit està situat al pla del Teatre, a la Rambla, a on encara es conserven fragments de la muralla associats al portal del Trentaclaus, també conegut com el portal dels Ollers perquè en aquest indret de la ciutat hi treballaven els mestres terrissaires que feien les olles i les escudelles.

A part de poder veure i reconèixer aquestes restes sobre el terreny gràcies a aquesta nova senyalització, s'ha editat una guia que permet descobrir i fer el recorregut, de l'antic perímetre de la ciutat, per damunt dels traçats que va tenir la muralla barcelonina en la primera fortificació i en l'ampliació posterior que es va fer a partir del 1369, per incorporar el barri del Raval, que havia anat creixent rambla enllà. La guia indica, a més a més, el lloc exacte on eren els 14 portals que tenia la muralla, dels quals només es conserven les restes dels tres que han estat senyalitzats.

EL MATEIX FORMAT QUE ALTRES RUTES HISTÒRIQUES
La idea de mostrar aquest pedaç de la història de la ciutat prové de l'associació Consell de Cent, formada per 126 exregidors de l'Ajuntament de Barcelona. Però ha estat possible gràcies a la col·laboració econòmica de la Fundació Caixa de Catalunya, entitat que se sent molt propera a aquest tipus d'iniciatives per la participació del seu president, Narcís Serra, en el Consell de Cent. També hi ha col·laborat estretament i ha aportat l'aval científic el Museu d'Història de la Ciutat, que ha donat a aquests monòlits un format idèntic als que indiquen la ruta romana, i que ressegueixen el perímetre i les restes arqueològiques de l'època romana. Els monòlits de la nova ruta medieval, però, no són del tot iguals, ja que tenen una forma gràfica diferent perquè aquells que s'aventurin a seguir-les puguin distingir entre l'una i l'altra. El Museu d'Història de la Ciutat continuarà utilitzant aquest model de ruta en altres projectes de recuperació i senyalització de llegats històrics. El proper està a punt de presentar-se i serà el de l'antic Call de Barcelona, que també tindrà una guia explicativa. En aquest sentit, el president de l'associació Consell de Cent, Joan Torres, recordava en la presentació de la nova ruta que es va fer ahir que «queda molta història per representar a Barcelona». Un altre membre d'aquesta entitat, Josep Bueno, destacava ahir el valor d'aquests tipus de recursos per fomentar «l'estudi i el coneixement de la història de la nostra ciutat». Per acabar, Hereu justificava aquesta gran quantitat d'iniciatives: «Barcelona enganxa perquè té una història apassionant.»