El nombre de divorcis s'ha triplicat en set anys a Catalunya. L'augment fins fa un parell d'anys era, però, lent i progressiu. El primer salt quantitatiu es va fer l'any 2005, coincidint amb l'entrada en vigor de la llei. Llavors, el nombre de parelles que van iniciar el procés ja va augmentar més d'un 60%. Les últimes dades publicades pel Consell General del Poder Judicial (CGPJ) demostren que l'any 2006 els divorcis van seguir una línia ascendent i les separacions, descendent. El president de la secció de dret matrimonial i de família del Col·legi d'Advocats de Barcelona, Antonio Rubio, considera que el nombre de divorcis continuarà augmentant en detriment de les separacions, que es mantindran com una opció per a les parelles que no tinguin clar el trencament definitiu per motius, per exemple, com el religiós. «Trien directament el divorci perquè s'estalvien diners, temps i patiment», afegeix Rubio. L'advocat incideix en el cost personal que provoca una ruptura familiar, però admet, basant-se en la seva experiència professional, que «els matrimonis cada cop duren menys temps». Amb l'augment del nombre de casos, el perfil de les parelles que es divorcien canvia. Ara, es troben al jutjats persones que tenen entre 30 i 40 anys. Abans, era més habitual la imatge de la parella de cinquanta que es decideix després de molts anys de convivència.
Rubio recorda que amb la reforma es redueix el temps en què es pot presentar la demanda de divorci i no el temps del procés legal. Abans les parelles s'havien d'esperar un any per demanar la separació i un any més per al divorci. L'advocat reconeix que si totes dues parts estan d'acord amb el procés i no hi ha fills, el divorci pot ser molt ràpid. «He tingut algun cas que s'ha tancat en una setmana», reconeix. Si hi ha nens i acord, el procés s'allarga perquè, per exemple, intervé la fiscalia de menors. Segons les dades del CGPJ, la majoria dels divorcis són consensuats, malgrat que gairebé 8.000 dels processos són contenciosos.
CANVI SOCIAL
L'augment del nombre de divorcis no s'explica només per un canvi legislatiu. Els canvis culturals i socials també afecten les relacions de parella, com indica el professor de psicologia jurídica i criminal de la Universitat de Barcelona, Miguel Ángel Soria. Afirma que pressions com la que pot generar pagar una hipoteca, viure en un pis petit amb més familiars i combinar la feina, els fills, la casa i la parella afecta els matrimonis. Ho descriu com estrès al nucli familiar. A més, recorda que s'exigeix més tant de la dona com de l'home i que cap dels membres rep la preparació per viure junts i, per exemple, fer les tasques de casa. Un punt clau per Soria és la manca de comunicació. «Es parla de les vacances, dels fills que es tindran..., però no dels sentiments», hi afegeix. L'expert afirma que la societat ha anat canviat en els darrers anys i que ho continuarà fent i construirà nous models de família. Recorda que el ritme de vida és molt ràpid. Tant Soria com Rubio deixen molt clar que en qualsevol procés de divorci s'ha de cuidar, sobretot, els menors.
)
