dimecres, 6 de juny de 2007
> Nervis a CiU, però molts i molts
Al Palau de la Diputació de Girona i per les cafeteries dels voltants tot eren cares de pomes agres ahir al matí. Vull dir totes les cares de diputats provincials i càrrecs de confiança de CiU. Les cares de la gent d'Esquerra era de pòquer. I tenien una resposta lacònica: «T'asseguro que no sé pas ben res.» Els convergents, en canvi, asseguraven que tot estava fet i que ells ja havien llepat. Aquests darrers deu dies han estat molt dolents per a la gent de Convergència i Unió a les comarques gironines. Quasi a l'endemà o un parell de dies després de les eleccions ja van començar a veure venir la coça al cul. La intuïció i l'experiència els feia veure que la cosa amb Esquerra no anava pas prou bé. No pas que no avancés: reculava. Alguns –i no pas un ni dos– m'asseguraven ahir abans de l'acord que no entenien per què algun republicà amb qui havien confiat molt els donés tantes allargues i, fint i tot, els hagués arribat a demanar la presidència de la institució durant alguna de les trobades que van fer, formals o informals. Els convergents estaven molt nerviosos cada dia. Cada dia tenien més nervis, però molts, perquè veien que havien de deixar la institució que havien governat amb pacte o no des de l'any 1979.
|
