El cineasta i còmic Terry Gilliam admet que Tideland és una de les seves pel·lícules més personals i minoritàries, en la qual plasma en clau de meravella la seva visió del món infantil, que considera, «al costat del dels bojos, l'únic capaç de veure la realitat amb els ulls oberts».

Tideland, interpretada per Jodelle Ferland i Jeff Bridges, arriba a les sales comercials un any i nou mesos després de ser rebuda en el Festival de Cinema de Sant Sebastià amb desercions dels periodistes i de recollir en el mateix certamen, malgrat això, el premi Fipresci que atorga la crítica internacional. «Hi ha molta gent estúpida en el món i aquesta pel·lícula no és per a ells», va tornar a dir el seu director, Terry Gilliam, en la presentació d'ahir. Per justificar el retard en la seva exhibició a l'Estat, l'ex-Monty Python hi va afegir en to irònic que es tracta d'un film que, «com els bons vins, ha millorat al barril aquest temps, que era el que necessitava el públic per créixer i saber apreciar-lo».

Tideland, que Gilliam va rodar el mateix any que El secret dels germans Grimm, es basa en la novel·la homònima de Mitch Cullin i mostra «com una nena reinterpreta una realitat marcada per les situacions difícils» i venç la seva solitud creant un món imaginari que la protegeixi de la drogoaddicció i el maltractament a què la sotmeten els seus pares. Amb un personatge principal d'enorme complexitat, el més difícil va ser trobar l'actriu infantil capaç de superar el repte de «no sortir mai de plànol» i recitar monòlegs de més de vint minuts, segons va confessar ahir el director.

L'autor de Doce monos –guanyadora del premi del jurat en el Festival de Berlín de 1995– es va desfer en elogis cap a la jove intèrpret, que va qualificar del«membre de major edat mental de tot el rodatge» i que va comptar en tot moment amb la presència de la seva mare per reduir l'impacte d'algunes seqüències, com una en la qual prepara al seu pare en el film –interpretat per Jeff Bridges– una dosi d'heroïna.

«La infància ha estat romantitzada i sentimentalitzada per les pel·lícules i per la televisió», va explicar Gilliam, «però els nens sofreixen contínuament la projecció de les pors adultes dels seus pares». Si una de les seves pel·lícules més aclamades, Brazil, fonia referències a 1984 de George Orwell amb un plantejament kafkià, i El rei pescador ambientava una rondalla medieval en plena Nova York del segle XX, Gilliam torna a dissenyar a Tideland un híbrid d'influències que descriu com «el punt de trobada entre Alícia en el país de les meravelles i Psicosi».

Malgrat tot, el director considera el seu últim film com «el més realista» de la seva carrera, encara que va matisar que «avui dia ningú entén la realitat, si no és disfressant-la de fantasia».

El pròxim projecte de Terry Gilliam es dirà The imaginarium of doctor Parnassius, que encara està en procés de producció, mentre que la versió d'El Quixot que va començar a rodar amb Johnny Depp com a protagonista, no sembla que pugui veure la llum de manera més o menys immediata. «Per a nosaltres, els veritables molins de vent van ser els advocats», va comentar en to distès.