dimecres, 6 de juny de 2007
> Adéu al procés de pau
Tristor, ràbia, frustració i cansament infinit són paraules que serveixen per definir les sensacions viscudes després que ETA anunciés que abandona l'alto el foc permanent que havia establert el 22 de març de l'any passat i que ja havia trencat el 30 de desembre quan la bomba de Barajas va matar dues persones. Cansament i tristor, però també indignació i por pel que es desprèn del comunicat de l'organització terrorista, que anuncia terror i morts. Fins a l'atemptat de Barajas vàrem viure més de tres anys i mig sense cap víctima mortal, i això va portar gradualment a l'alto el foc permanent d'ETA i al fet que el govern espanyol acabés demanant autorització al Congrés dels Diputats per iniciar un diàleg amb ETA. És evident que el govern de Zapatero va fer un gest polític valent que va rebre la comprensió de tots els grups, excepte del PP, que trencant un pacte no escrit des de la transició n'ha fet bandera partidista i ha utilitzat per desgastar per tots els mitjans el govern espanyol. Oblidant que també el govern d'Aznar, com tots els anteriors des de la dictadura, van negociar amb ETA. No hi han mancat tampoc les travetes de l'ultradreta judicial al procés. I segurament Rodríguez Zapatero no tenia un full de ruta decidit per fer el pas endavant que va fer. Perquè és evident que ha tingut les mans lligades o li ha mancat voluntat política per fer algun tipus de concessió que afectés positivament el procés de pau. No és pas culpa de Zapatero ni del govern espanyol ni de ningú més que d'ETA, que aquesta doni per acabat l'alto el foc. És només culpa d'ETA com seva serà la culpa si comet un atemptat i provoca víctimes. En vista d'això només la unitat de tots els qui estan contra la violència pot ajudar a superar un període que es preveu difícil i continuar treballant perquè algun dia es tornin a donar les condicions per iniciar un procés de diàleg que posi fi a la violència al País Basc.
|
