El model actual dels sectors de l'agricultura i la pesca són insostenibles, tant econòmicament com socialment i ambientalment. Aquesta és la tesi que defensa el Centre per a la Sostenibilitat Territorial (CST) en el seu informe sobre les comarques gironines. Els motius en són sobretot la sobreexplotació de recursos i la primacia dels interessos econòmics a curt termini per sobre d'una visió a llarg termini, un model que haurà de tendir al decreixement per assegurar-se el futur.
AGRICULTURA I MÓN RURAL.
La diversitat del sector agrari –de la fruita i horta de l'Empordà i la Selva fins a les pastures del Ripollès, passant pels camps extensius de cereals i farratges del Gironès i el Pla de l'Estany– és un dels aspectes que cal preservar, davant el risc de l'homogeneïtzació provocada pel major rendiment de determinats conreus. Un mosaic que també s'associa a la ramaderia, que se'n beneficia directament, i que veu com l'abandó dels boscos i la febre urbanística en va reduint progressivament els camps d'actuació. De fet, des del 1982 ha anat disminuint el nombre total d'explotacions agràries, perdent el seu ús tradicional o bé concentrant-se en grans explotacions. Aquest darrer és un dels factors que motiven la crisi, ja que paral·lelament a l'increment de la mitjana de les explotacions també creixen els problemes socials i ambientals que se'n deriven. Potenciar la qualitat per sobre del creixement –com la multiplicació de les hectàrees destinades al conreu ecològic, que ja són 887 a les comarques gironines– i l'aplicació de mesures i ajudes per fomentar aquest canvi són les claus, segons el CST, per promoure un canvi de model en el sector.
PESCA.
La modernització de la flota i els mètodes de pesca està influint sobre els hàbitats marins, i la reducció de les captures demostra un esgotament del model actual, no només ambiental, sinó també econòmic, que es fa visible amb la pèrdua de llocs de treball. La tonyina, el lluç, el bonítol, el peix espasa, el besuc i el mújol es consideren espècies sobreexplotades. La gamba de Palamós, per exemple, ha reduït les seves captures en un 50% els últims 25 anys, i cada vegada es pesca a més fondària, mentre que els experts recomanen no sobrepassar els mil metres per no afectar aquesta espècie de manera irreversible. L'increment del preu del carburant incidirà directament en les modalitats més insostenibles, com la pesca d'arrossegament, de manera que la pesca artesanal es pot acabar convertint en una de les sortides més interessants, tant des del punt de vista econòmic com ambiental. Les regulació normativa del sector i la creació de reserves marines són vistes com un bon punt de partida per permetre la regeneració del model i evitar-ne l'esgotament.
