diumenge, 3 de juny de 2007
> El duro i la clau
SALVADOR GARCIA-ARBÓS.
La clau de la governabilitat dels municipis sense majories absolutes no la té pas una formació tota sola en exclusiva. Ni tampoc ningú no la té als consells comarcals, ni a la Diputació. Hi ha moltes combinacions possibles i, en general, al final de la primera setmana de negociacions, el que ho té més malament és qui ha governat fins ara. Però hi ha pocs pactes tancats, i fins al dissabte 16 de juny a les dotze del migdia hi ha moltes hores per negociar i veure-les passar, tantes com per precipitar-se. Per això, ja avui les direccions nacionals han començat a agafar les regnes de les negociacions, per dirigir els pactes a la construcció d'un mapa polític que els sigui tan favorable com puguin. Tots diuen que per res del món intercanviaran consells per ajuntaments, que respecten al màxim la independència local. Ho hem vist fa un parell de dies a Lleida: en una roda de premsa conjunta, els socialistes i els republicans anunciaven un acord per governar la Diputació, dos consells comarcals i mitja dotzena de pobles. Als partits els interessen les diputacions i els consells, perquè poden col·locar-hi molta gent i molta gent de l'aparell del partit cobra de les institucions. Sempre s'ha dit: no es pot pas anar enlloc sense el duro i la clau. La clau és el duro.
|
