diumenge, 3 de juny de 2007
> El xou del ronyó és un èxit d'audiència i fa que 12.000 holandesos es facin donants
L.ARTIGAS.
+ Un moment del programa d'Endemol. Foto: EFE
|
El gran xou del donant de la cadena BNN –el canal juvenil de la televisió pública holandesa– va ser un èxit divendres tant d'audiència com sobretot de conscienciació, que n'era l'objectiu. Unes 12.000 persones es van fer donants durant l'emissió de l'espai, i unes sis més es van oferir a ser donants de ronyó en vida. L'expectació i la polèmica creades pel programa –teòricament una malalta terminal havia de triar en directe a qui donava un ronyó entre tres persones que en necessiten un per viure– va fer que fos el segon programa més vist divendres a Holanda (només superat per l'informatiu principal), amb 1,2 milions d'espectadors. El programa no va revelar fins al final que la suposada donant era una actriu i es va basar en l'emissió de vídeos sobre la complicada vida quotidiana dels tres pacients concursants i dels malalts renals en general, que han de sotmetre's a sessions de diàlisi i trasplantaments. Va ser en el moment que la donant fictícia estava a punt de dir, amb llàgrimes als ulls, el nom del guanyador, que el presentador va explicar: «Aquí no donarem cap ronyó. Això ha anat massa lluny fins i tot per a nosaltres. Hem volgut cridar l'atenció sobre els problemes d'aquests pacients. El que ells ens han explicat és la dura realitat.» La suposada donant era una actriu, però els tres concursants sí que eren veritables malalts renals que havien acceptat participar en aquell muntatge per conscienciar la gent. El president de la cadena, que ha perdut uns 100 abonats a causa del xou, va explicar que feia un any que preparaven el programa que es va emetre coincidint amb el cinquè aniversari de la mort del fundador de la BNN, Bart de Graaff, que va acabar morint després d'haver esperat en va una donació durant sis anys. El xou havia estat criticat l'última setmana per la Comissió Europea i per diversos membres del govern holandès. El ministre de Cultura, Ronald Plasterk, contrari al programa, va admetre un cop descobert l'engany que havia estat un «fantàstic cop d'efecte».
|
)
