| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | dimarts, 16 d'abril de 2024


dijous, 31 de maig de 2007
>

Qui diu que hi ha abstenció?

La participació en municipis gironins de menys de 1.000 habitants s'ha situat en aquestes eleccions entre un 70 i un 90 per cent, molt per sobre de la mitjana de la demarcació i de la de tot Catalunya, d'un 60 per cent

P. ABARCA A. TORRENTS. Girona

La participació dels electors diumenge en un centenar de municipis de les comarques gironines, aproximadament la meitat dels que hi ha (221), va ser molt més elevada que la mitjana de tota la demarcació (60,86 per cent, 6 punts més que al 2003) i que la d'arreu de Catalunya (60,59 per cent). Aquest centenar de municipis tenen menys de 1.000 habitants i en la majoria s'hi han presentat dues o més candidatures. En alguns casos, l'alta participació coincideix amb municipis on s'han presentat diverses llistes com a resposta contrària a polítiques dutes a terme pels governs, la majoria relacionades amb qüestions urbanístiques i mediambientals, com és el cas dels pobles situats al llarg del recorregut de la nova via del tren d'alta velocitat a l'Alt Empordà.

En molts altres municipis, a banda d'aquest centenar, la majoria de mida mitjana, la participació s'ha situat al voltant del 70 per cent. El que ha fet baixar fins al 60 per cent la mitjana de participació a la circumscripció de Girona (les comarques gironines més tres poblacions d'Osona) ha estat l'alta abstenció en els municipis més importants, sobretot a Girona, on va anar a votar un 51,29 per cent de l'electorat; Salt, amb un 52,82 per cent de vots emesos; Figueres, on van votar un 53,64 per cent dels electors censats, o Lloret, on la participació va ser del 49,27 per cent. En total, la participació no ha arribat ni al 58 per cent en una vintena de principals poblacions gironines.


Alguns conflictes instal·lats en el territori per motius com ara el pas de la línia d'alta velocitat, el desdoblament de l'N-II o les revisions de plans generals han portat a fomentar la participació en municipis com ara Bàscara, Pont de Molins, Pontós o Borrassà.
L'alta participació en municipis petits on es presentaven dues o més candidatures ha comportat, probablement, la derrota d'alguns alcaldes històrics, com ara Josep Vidal (CiU) a Juià (que arrossegava la polèmica pel pas de la C-66 a tocar el poble) o Jordi Grau (CiU) a Jafre.

 NOTÍCIES RELACIONADES

>Lloret, sota mínims

>A Pardines, tothom a votar

>La llista única fa desdir

Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.