Una de les funcions de l'art contemporani és capgirar les significacions i ironitzar sobre la vida quotidiana. Els molts turistes que ahir baixaven per la Rambla de Barcelona es topaven amb tres noves estàtues. D'entrada, gens d'estrany si es té en compte que el recorregut des de plaça Catalunya fins a Colom n'està farcit. El que despistava els vianants és que en tirar la moneda que dóna llicència per fotografiar l'escultura, aquesta no feia el preceptiu moviment que sol ser habitual en les estàtues vivents. Clar que aquestes són de bronze.

Un cop els turistes s'adonaven que eren estàtues vivents de pega, o millor dit, estàtues vivents que eren autèntiques estàtues, no tenien cap inconvenient de deixar les monedes, que Jankowski, l'artista que ha realitzat les peces, no tenia cap mania a l'hora d'embutxacar-se-les. Una mica de xavalla sempre és un petit sobresou que no destorba ningú, i a més forma part de la interacció amb l'espectador.

Menys justificada era l'actuació d'algun vianant que va inaugurar una nova picaresca a la Rambla, en endur-se els diners de les estàtues. Més o menys com a la Fontana di Trevi o a la font del claustre de la catedral de Barcelona, on sempre hi ha algun espavilat que estira el braç.

El responsable del Centre d'Art Santa Mònica, Ferran Barenblit, es mostrava ahir entusiasmat amb el muntatge que projecta el centre artístic cap al seu entorn natural. «Només pateixo pel que pugui passar a les estàtues», deia temorós que qualsevol brètol les malmetés, ja que les peces encara han de fer gira. «Tot i que les estàtues que veiem a la Rambla és un fenomen que es troba en altres ciutats, Barcelona ja té una anomenada en aquest camp.»

Barenblit diu que ha après molt d'aquest fenomen perquè ha parlat amb moltes de les persones que fan d'estàtues. «És un món curiós, hi ha qui a Barcelona lloga les disfresses. Altres són autèntics creadors dels seus personatges.»