Mas sap millor que ningú que un bon resultat –com el de les catalanes de 2003 o les de 2006– no garanteix governar i, per això, abans que comenci la negociació postelectoral va voler llançar un missatge de «portes obertes i mà estesa» al tripartit perquè «no excloguin CiU a priori de possibles acords». Ara que, al marge de la pèrdua de Tarragona, ha resistit la pressió del tripartit i «trencat» els pronòstics d'hecatombe electoral, CiU ha demostrat que «forma part molt explícitament de la realitat política i social» del país. I no se la pot marginar: «Fa falta política de fair play, no dic de generositat, sinó de fair play», va reclamar el cap de l'oposició, després d'analitzar els resultats amb Josep Antoni Duran i Lleida i els caps de campanya, Lluís Corominas i Antoni Castellà.
No va faltar la reivindicació, aquest cop en boca de Duran, que «el cap de llista més votat sigui l'alcalde» –recepta que la federació dóna contra l'elevada abstenció, de la qual fan responsable el tripartit–. El líder d'Unió va explicar que aquest cop CiU no es plantejarà cap proposta d'acord a escala nacional amb cap partit perquè el 2003 la federació sí que va oferir a ERC pactar en tots els ajuntaments on fos possible «però no va servir de res». Per això, la cúpula de CiU dóna «autonomia» total als seus alcaldables per pactar amb qui considerin –exceptuant només la Plataforma per Catalunya.
337 ALCALDES, D'ENTRADA
Duran, analitzant les dades, va celebrar que CiU es mantingui com a «primera força municipal», amb una caiguda «esmorteïda» del nombre de regidors: dels 3.687 del 2003 ha passat a 3.384, que ja són més que els que tenen la resta dels partits junts. Sense haver de pactar amb ningú, CiU té ja 337 alcaldies assegurades: això són «més alcaldies que la resta de partits junts i més del doble d'alcaldes que el PSC». La federació, a més, té majoria relativa en 116 municipis, és la primera força política en 33 consells comarcals –tot i que en tres empata amb el PSC– i està «en condicions de repetir govern» a les diputacions de Tarragona, Lleida i Girona, després d'haver baixat dos diputats provincials a Lleida i haver-ne augmentat quatre a Barcelona.
Convergència i Unió tenen un debat pendent que havien ajornat fins després de les municipals: l'estratègia a seguir amb vista als comicis estatals –aquí Duran va assegurar que defensarà amb totes les conseqüències i fins al final que CiU ha d'entrar en el govern espanyol–. La cúpula no va tractar ahir el tema ni ho farà fins que no acabin la negociació postelectoral: «No tenim pressa, ja arribarà, el debat es farà quan faci falta, no hi ha cap urgència històrica», va defensar el cap de files de CiU a Madrid. El 5 de juny, però, es reunirà el comitè executiu nacional de la federació i se'n podria començar a parlar.
)
){kind=small}
