El 1997, Maria del Mar Bonet va celebrar els trenta anys de carrera al Palau Sant Jordi amb un concert multitudinari. Ara, la cantant mallorquina ha festejat quatre dècades damunt els escenaris al Palau de la Música, un dels auditoris que primer la van veure cantar quan va arribar a la Barcelona dels seixanta. A priori, la proposta d'aquest nou espectacle era arriscada: vestir de solemnitat el seu repertori més mariner al costat de l'Orquestra Simfònica del Vallès. Encert total.

Els arranjaments, ideats per Joan Bibiloni i Toni Cuenca, van sonar en tot moment més a prop de la subtilitat que de la grandiloqüència. Unes salades percussions orientals van mantenir una connexió permanent amb el Mediterrani. I la veu de la Bonet, còmoda i clara, enlairada per la potència instrumental de l'orquestra, va viatjar com tantes altres vegades pels països d'aquest mar tan nostre.

El concert va partir puntual de Turquia amb Merhaba; va acabar amb La Balanguera (sonant més càlida que mai), la popular Jota mallorquina i un petit pastís amb una espelma que la Bonet va bufar emocionada com correspon. Enmig, prop de dues hores conduïdes a bon ritme. L'orquestra va saber endur-se al seu terreny la vivesa de les cançons gregues i turques triades per la mallorquina: dues peces de Zulfu Livaneli, dues més de Mikos Theodorakis i Per Hipòcrates, una tonada popular grega que elogia els efectes del vi. Bonet la va cantar amb picardia i la va dedicar a Terenci Moix.

També van sonar unes quantes melodies pròpies d'aquest racó de mar: dues de les millors cançons compostes per la nostra cantant (Dansa de la primavera i Les illes, a partir dels versos de Vicent Andrés Estellés) i un estàndard català com és La Dama d'Aragó, interpretat amb una especial delicadesa i només destorbat per l'estrèpit d'un moneder caient a terra en l'instant més inoportú.

Com a petits interludis, entre peça i peça amb l'orquestra Bonet va interpretar dos cants de treball acompanyada únicament d'acordió, i la Dansa d'amor de Toti Soler, amb un reduït acompanyament liderat pel piano. En conjunt, un espectacle equilibrat i rodó: cançons mediterrànies vestides de gala.