El fet que un partit tingués més vots i l'altre, més regidors va fer, com havia passat en les penúltimes eleccions catalanes, que tant el PP com PSOE es proclamessin guanyadors. Des del PP, el secretari general, Ángel Acebes, va recordar que Rodríguez Zapatero havia dit fa poc que guanyava les eleccions el que tenia més nombre de vots, i el president, Mariano Rajoy, va remarcar que havien aconseguit, set anys després, «tornar a ser el primer partit d'Espanya». Des del PSOE, en canvi, el secretari d'organització, José Blanco, va destacar que el PSOE «podria augmentar substancialment el nombre dels seus governs municipals a les capitals i en els governs autonòmics», mentre que «el PP ha perdut un nombre important de capitals i podria perdre dues comunitats».

Tot i que a les principals ciutats va guanyar el partit que ja hi governa, en altres hi podria haver canvis. El PP perd capitals com ara Las Palmas, Jaén, Toledo i Logronyo –en les quals podria governar el PSOE en coalició amb IU o amb els regionalistes– i podria perdre Ourense si els socialistes arribessin a un acord amb el BNG. De fet, hi podria haver governs d'esquerres a les set principals ciutats gallegues, ja que no hi ha hagut majoria absoluta a cap. El PSOE, en canvi, perd les alcaldies de Conca i Guadalajara.

En el global de comunitats, el PP ha obtingut més regidors en nou (Navarra, Galícia, País Valencià, les Illes, Múrcia, Madrid, La Rioja, Cantàbria i Castella i Lleó) i el PSOE en cinc (Astúries, Andalusia, Extremadura, Aragó i Castella-la Manxa).