Si l'Ajuntament de Tarragona s'havia dibuixat com l'escenari clau de la batalla entre el PSC i CiU en aquestes eleccions, es pot dir que els socialistes les van guanyar clarament. La llista encapçalada per Josep Fèlix Ballesteros no només va recuperar l'alcaldia del municipi, sinó que ho va fer d'una manera tan folgada que va enviar els convergents, liderats per Joan Aregio, directament a l'oposició. Els socialistes, que també van arrasar a Lleida –van assolir la majoria absoluta amb 15 de 27 regidors– continuen sent el partit que millor rendibilitza l'abstenció. Ahir, amb gairebé un 2% menys de vots respecte del 2003, van guanyar 282 regidors. El PSC té possibilitats reals de governar a les quatre capitals i solidifica el seu domini a l'àrea metropolitana, on es pot dir que no té rival. Va arrasar a Cornellà, l'Hospitalet, Santa Coloma de Gramenet, Mollet i Sant Adrià, per citar-ne només alguns exemples. I la lleugera davallada experimentada pels socialistes en municipis clau com Barcelona i Badalona no els ha de suposar cap obstacle per continuar governant gràcies als pactes.
CiU va perdre 307 regidors, però ni així es pot dir que patís la patacada que vaticinaven els seus enemics naturals. La federació, que va assolir la majoria absoluta en 334 municipis, es manté com a primera força amb el 24,35% dels vots i ahir va donar mostres de sobres de la seva capacitat de mobilització. Els convergents recuperen terreny en ciutats com Barcelona, Tortosa i Banyoles, i reforcen el seu domini a Sant Cugat –majoria absoluta–, Valls i Martorell.
L'escrutini va situar ERC i ICV-EUiA molt lluny dels objectius que els dirigents dels dos partits s'havien fixat en l'inici de la campanya. Esquerra, que arribava a la cita amb 138 llistes més que al 2003, va guanyar 300 regidors i es manté com a tercera força amb un 11,6% dels vots. Però, més enllà de la contundent victòria del rebel Joan Carretero a Puigcerdà, la nit no va tenir gaires bones notícies per als republicans, que van tenir alguna derrota dolorosa, per exemple a Banyoles. Tampoc Iniciativa va despuntar més enllà dels seus feus habituals com ara el Prat i Molins de Rei. El retrocés a Barcelona va anar seguit d'una autèntica desfeta a Tarragona, on es queden sense representació al ple.
Tot i el seu creixement a Badalona, on la polèmica del DVD li ha donat vots i l'ha consolidat com a segona força, el PP va tenir mals resultats i fins i tot veuen perillar l'alcaldia de Llavaneres, al Maresme, un dels pocs símbols del seu escàs poder municipal.
ELS PETITS, PROTAGONISTES
Els partits minoritaris també van tenir protagonisme. Més enllà dels discretíssims resultats de Ciutadans, que van assolir tretze regidors i l'alcaldia de Gimenells, al Segrià, fins ara en mans del PP, llistes com la Candidatura d'Unitat Popular (CUP) i la Plataforma per Catalunya (PxC) es van fer un lloc en els ajuntaments. La CUP arriba a la vintena de regidors, i té la clau del govern a Vic i Vilafranca. Per la seva banda, la plataforma liderada per l'ultradretà Josep Anglada va experimentar un creixement espectacular a Vic i el Vendrell. En aquesta última població, seran decisius per formar govern.
)
