Lloret ha museïtzat el cementiri modernista. Aprofitant que hi ha molts turistes que el visiten i que hi ha hipogeus i panteons d'arquitectes com ara Puig i Cadafalch, Antoni Gallissà i Bonaventura Conill, s'han instal·lat uns rètols davant dels monuments funeraris més significatius que expliquen l'any que es van fer, l'arquitecte o escultor que els va fer i quatre aspectes de detall de l'obra. «Són obres d'art», explica l'arqueòleg Joan Llinars. De fet, el cementiri conté algunes de les mostres més significatives de l'art funerari català de principis del segle XX. Llinars explica que aquest art guanya si es té en compte que manté l'entorn i l'objectiu pel qual va ser creat.

La visita al cementiri de Lloret conté 37 elements senyalitzats en català, castellà i anglès. Són panteons i hipogeus amb una gran riquesa iconogràfica. La decoració no té només una finalitat estètica sinó que conté un missatge i té un significat. Hi ha àngels que simulen acompanyar el difunt en el nou món, amb una actitud de serenor i espera. Hi ha art funerari amb heures i plantes enfiladisses que simbolitzen el pas de temps. Hi ha la Mare de Déu o figures femenines sempre amb posició de repòs. Mai amb desesperació sinó d'espera de la vida que ha de venir a partir de la mort. L'art funerari inclou sovint una cal·ligrafia treballada.

Un dels panteons més bonics del cementiri el va fer Puig i Cadafalch. Per dintre té petits mosaics amb lletres gòtiques, escuts i un sarcòfag d'estil medieval. Tot plegat està tancat per un forjat que s'hauria de restaurar. L'Ajuntament vol implicar els propietaris d'aquests hipogeus i panteons perquè els rehabilitin, aprofitant que durant aquests quatre anys el consistori ha arreglat el cementiri i ha pintat i millorat la capella. A la fotografia, hi ha l'hipogeu Camps i Nonell, construït entre 1908 i 1910. És l'únic que és obra d'un escultor i no d'un arquitecte. L'escultor en qüestió és Ismael Smith (Barcelona 1886-Nova York 1972). Tot i que no prou reconegut, Smith és una figura important de la seva època. Va donar una col·lecció de la seva obra al British Museum de Londres, i la Fundació Palau i Fabre té també obra seva. A part d'escultor era també dibuixant, gravador i ceramista. Amb aquest currículum, no s'ha de menystenir l'escultura femenina que presideix l'hipogeu. Al voltant del cap hi té una creu feta amb roses. Les flors expressen la idea de la mort i la combinació entre el roser i la creu donen a la jove que presideix l'escultura un aire de somni. La jove té els ulls tancats i les mans creuades sobre el pit, i destaca perquè la pedra amb què s'ha fet és de color blanc.

Bonaventura Conill és un altre dels arquitectes que va deixar petjada al cementiri de Lloret. Amic de Gaudí, a Lloret va fer el 1903 l'hipogeu Durall i Carreras. L'hipogeu està presidit per un àngel, fet parcialment amb marbre blanc, orant. També va fer altres monuments al mateix cementiri. Un d'ells és el panteó Esqueu i Vilallonga. És la imatge del cementiri perquè està a l'entrada i està presidit per una creu altíssima. Al costat hi ha un drac que sosté una calavera sobre la qual hi ha partides les taules de la llei. Simbolitza el món de les tenebres. El sarcòfag, però, està lluny del drac i s'enfila cap a la creu. El difunt s'ha salvat. Només un detall per acabar, Bonaventura Conill i Ismael Smith col·laboraven a la revista satírica de principis de segle Cu-cut. A Lloret hi van fer feina i al Cu-cut es reien del mort i de qui el vetlla.