Les deficiències greus a l'ensenyament de la literatura a la secundària són un dels problemes sobrevinguts darrere les normes i les concepcions pedagògiques dels anys 90 a Catalunya. L'alarma ha arribat a instàncies oficials, si no administratives, i bona prova de la inquietud creada va ser l'acte que recentment va tenir lloc al saló d'actes del Col·legi de Llicenciats de Barcelona. En efecte, amb la presència implicada de la degana, Josefina Cambra, i d'un públic de professors, escriptors, polítics i administradors educatius, es va presentar, a càrrec del professor Alfred Sargantal i l'escriptora Maria Barbal, el Dictamen sobre la situació de la literatura catalana a l'ensenyament secundari, elaborat per Jaume Aulet, professor de filologia catalana de la UAB, i Pere Martí, catedràtic de llengua catalana i literatura. Val a dir que el diagnòstic que s'hi fa dels problemes i les seves causes així com els possibles remeis proposats coincideixen grosso modo amb els que altres experts han fet respecte a la literatura castellana, i és que, salvades certes especificitats, el problema, ara i aquí, no és tant de quina literatura sinó de la mateixa literatura. Els entrebancs detectats en aquest estudi minuciós de la literatura catalana són força variats i entre tots teixeixen una atapeïda teranyina que ofega una part important de l'àrea mental de formació dels nostres adolescents. Entre els fils d'aquest teixit, destaquen per la seva nocivitat els següents: l'arraconament de la literatura per programes excessius de llengua; la priorització de la llengua pels baixos nivells lingüístics de l'alumnat; el desinterès de l'alumnat per la literatura; les metodologies d'avaluació objectiva; les lectures triades per qüestions extraliteràries; la minsa importància de la nota de literatura en la global de llengua; la manca d'avaluació de la literatura a les proves de competències bàsiques i la gairebé exclusió en les PAU de llengua; la pobresa de referents literaris dels alumnes; la disminució dels alumnes que trien la literatura de modalitat... Tenim mala peça al teler.

Què hi podem fer? Els autors del Dictamen, recollint també el que han dit altres estudis recents, proposen que la literatura no sigui vista com un apèndix de la llengua; que s'evitin les proves objectives; que es potenciïn les activitats extraescolars i les biblioteques; que treballin conjuntament els professors de català i els de castellà; que es diferenciï la literatura als currículums, tant de l'ESO com del batxillerat; que es triïn les lectures segons el criteri dels centres; que hi hagi horari per a la lectura i tallers de literatura; que entri obligatòriament l'examen de literatura a les PAU... La literatura, diguem-ho clar, és un excel·lent partit per a l'educació i tots dos formen una parella estable en la nostra cultura occidental, almenys des dels grecs i les epopeies homèriques. Els creadors literaris eduquen l'home a totes les seves edats, i les seves obres constitueixen un cabal cultural de la més gran importància, el qual, ben implantat, pot fecundar la sensibilitat i la mentalitat dels alumnes, ja que hi troben, en potència i en acte, la història, els costums i la cultura humana. El professor pot guiar els seus alumnes cap al diàleg actiu amb la història de la cultura i els pot guiar a desenvolupar del seu gust, cosa que comporta l'increment de la sensibilitat literària, l'esperit crític i la capacitat d'anàlisi i d'observació; elements que impliquen el foment de la creativitat personal, de la maduresa intel·lectual i humana, de la saviesa per viure en un món laberíntic. La literatura és útil per tot això i, a més, perquè ajuda a millorar les habilitats de comprensió i expressió en qualsevol situació comunicativa: també ensenya a llegir, a parlar, a descriure, a explicar, a compondre formularis, a interpretar instruccions d'ús, amb una dicció i una ortografia correctes. Resulta, doncs, un prejudici la suposada inutilitat de la literatura, la qual hauria de ser un luxe a l'abast de tots els grups socials, inclosos els oblidats de la fortuna.

Darrere els problemes, tant de la literatura catalana com de la castellana, trobem causes externes, administratives i familiars. Entre les primeres, la tendència de la mentalitat social cap al que és pragmàtic, tècnic i científic, en detriment del que és humanístic, estètic i formatiu; o la necessitat dels grans poders, nacionals i mundials, de personal qualificat i alhora mínimament crític, per la qual cosa afavoreixen l'arraconament de matèries que nodreixen el sentit crític i els valors, com ara la literatura i la filosofia. Entre les segones, la disminució d'hores i d'alumnes en la fase educativa en què es pot garantir l'accés de tots els educands a l'estudi de la literatura amb un grau digne de rigor i extensió. Entre les terceres, una submissió de la literatura a la llengua. S'ha oblidat que, com escrivia Francisco Rico, «la literatura es distingeix dels altres registres lingüístics per la possibilitat de contenir-los tots, de manera que l'única gramàtica real i completa és la gramàtica de la literatura». La consideració administrativa i social d'una matèria es concreta en les hores de què disposa: això són fets, la resta són paraules. Per tant, hi ha una proposta absolutament imprescindible per salvar aquesta matèria: repartir per cursos diferenciats l'ensenyament de la llengua i de la literatura, com a dues entitats connectades però diferenciades i mereixedores d'unes programacions, unes hores i unes classes suficients i separades. Aquest repartiment s'ha de fer ara, tot aprofitant els nous plans d'estudi, a l'ESO i al batxillerat, com, per altra banda, ja proposaven Joan Badia, actual director general d'Innovació, o bé la comissió Didàctica de la Literatura. A més, s'ha de revivificar l'assignatura amb enfocaments nous en la docència i recordar que tot professor, amb el seu sentit comú, la seva didàctica, sabrà, amb els seus coneixements i el poder de la paraula, transmetre el seu interès i entusiasme als alumnes i superar la seva indiferència. Tot contrafent l'adagi llatí, podríem dir: per la literatura cap a la llengua i la literatura.