N'hi ha prou d'escriure eleccions municipals a Youtube, o alcaldable, o el nom de qualsevol partit, i de fer un cop d'ull al centenar de vídeos que hi ha emmagatzemats per adonar-se de fins a quin punt s'ha generalitzat la cibercampanya. Al cap de llista ja gairebé se li pressuposa que tingui un bloc en marxa: CiU, el PSC, Esquerra ICV i el PP sumen uns 650 blocs a la xarxa entre alcaldables, càrrecs, dirigents i militants de base. Ara és la videocampanya el que marca un valor afegit. Els vídeos de Youtube són bàsicament missatges curts, tipus espot, dirigits sobretot a l'internauta tipus jove amb estudis, enregistrats i muntats amb més o menys recursos i gràcia, i penjats a la xarxa sense pagar ni un euro.

Però aquesta gratuïtat no és l'únic argument per apostar per internet: els alcaldables amb més recursos que poden fer campanya en mitjans tradicionals –anuncis en premsa, televisió i ràdio, o cartells i banderoles als carrers...–, com els de Barcelona, no han volgut deixar escapar l'electorat internauta i han estat els primers de tots a youtubitzar-se. N'hi ha que fins i tot tenen un espai o canal propi. A la xarxa també s'hi poden trobar vídeos més llargs, de discursos sencers, mítings o actes de presentació de candidats. També triomfen les animacions, que corren a través del correu electrònic i que sovint s'utilitzen per ridiculitzar el rival a batre el 27 de maig. És remarcable el karaoke que ridiculitza Jordi Hereu canviant l'Obladi Oblada dels Beatles per «Paga aquí, lloga allà», i la cançó de l'Abella Maia per «Hereu l'alcalde multicolor». També valen la pena les animacions d'estètica South Park en què Alberto Fernández Díaz proposa obrir el metro tota la nit, deixar que les motos circulin pel carril bici i construir 5.000 habitatges de lloguer per a joves. Xavier Trias va començar la videocampanya fa mesos, quan Clos encara era l'alcalde i candidat del PSC. Fins i tot ja hi ha vídeos que repliquen a altres vídeos penjats amb anterioritat. Municipis que no tindran debat presencial entre els candidats ja l'estan tenint a internet, a cop de bloc o de vídeo –vegeu el combat als blocs dels candidats a Mataró, Joan Mora i Joan Antoni Baron.

Per Youtube sabem que l'alcalde almirall de CiU, Lluís Recoder, comença el dia, quan no són ni les set del matí, al gimnàs DIR de Sant Cugat; en quina xarcuteria compra l'alcaldessa de Sant Quirze del Vallès, la republicana Elisabeth Oliveras, i que l'alcaldable d'ERC a Barcelona, Jordi Portabella, s'ennuega cada cop que diu Madrid –així ho assegura en una presa falsa del seu vídeo que també ha penjat a internet.

Els vídeos del Youtube, i això demostra la seva creixent importància, han arribat a marcar el debat polític: el polèmic 7 minutos del PP de Xavier García Albiol a Badalona, que relaciona la inseguretat amb la immigració, va marcar els primers compassos de la campanya.

Oferir enviar missatges de text a mòbils de manera gratuïta és una altra de les apostes innovadores. Al web d'Hereu es poden escriure fins a 99 caràcters, a canvi, però, que el missatge acabi amb l'eslògan «Jordi Hereu, l'alcalde de la gent». A Xavier Trias se li poden enviar propostes i opinions per SMS i Imma Mayol publica les preguntes que li envien i les respon. La web d'Esquerra és la més visitada de tots els partits catalans i, segons la formació, ha superat en els últims dies la barrera de les 10.000 visites diàries.