Amb 31 anys va entrar en el món de la política local, d'on ha escalat a la supramunicipal –és vicepresident de la Diputació des del 1999–, i ha rebutjat ofertes de ser diputat al Parlament i al Congrés, tot i que no descarta acceptar-les en un futur.

Durant els anys que va estar a l'oposició va enfrontar-se al socialista Xavier Corominas, a qui va desbancar de l'alcaldia el 1999. Al llarg dels seus vuit anys d'alcalde, tot i tenir un govern de coalició i en minoria, en els plens només ha perdut la votació d'una proposta, la qual va aconseguir aprovar tres mesos més tard. La resta, les ha aprovades totes, previ consens. La seva voluntat de diàleg, persistència i habilitat l'han portat a guanyar-se l'oposició, que li ha fet falta per aconseguir els seus objectius i li ha donat suport en els grans temes. Amb aquest tarannà va aconseguir desencallar el pla de Salt, després del fracàs de Corominas en el centre comercial Leclerc i Aki. Es congratula dels projectes que ha tirat endavant, com ara la piscina coberta, la factoria Coma Cros, les escoles bressol, el parc Monar, a punt d'acabar-se i l'escola de fisioteràpia. Tot això suposa un impuls en la política del totxo, però ell valora els llocs de treball i les places escolars que hi ha al darrere. Encara li ha quedat per fer la reforma del barri vell i el desenvolupament urbanístic més important, el Vallvera Sitjar, ja que en aquest cas no ha aconseguit el suport dels grups.

Ha defensat Salt tant com ha pogut del poder que suposa la capital, però això no sempre ho ha aconseguit. Volia el Centre d'Art Contemporani i s'ha hagut de conformar amb el Centre d'Arts Escèniques, i a més ha hagut d'acceptar que portés també el nom de Girona. També demanava més poder de decisió en els estatuts de la televisió digital local i ha d'esperar que ho contempli el futur redactat del reglament. S'ha manifestat en contra del pas de la frontissa de Santa Eugènia per les deveses de Salt i del vial del tren de mercaderies, fins al punt, en aquest últim cas, d'interposar un recurs contenciós contra la Generalitat, que s'està tramitant. Des de l'alcaldia ha estat vigilant els temes més delicats del municipi com ara la seguretat –fa quatre anys que demana una comissaria de Mossos i li han promès pel 2008–, la immigració –frenant tot allò que pugui conduir a conflictes i situacions d'alarma social–, i ha valorat molt positivament el pla de barris al municipi. Conscient dels recursos que es necessiten per tirar endavant els projectes, ha aprofitat tot allò que li ha permès treure benefici o un cost baix per a l'Ajuntament.

A Torramadé, però, li ha faltat un equip competent que estigués a la seva altura i que li donés joc. L'equip no ha fet aigües, però li ha fallat en algunes àrees, tot i que no s'ha percebut excessivament entre els ciutadans.