Després d'una seixantena de pel·lícules plantejades com una autèntica comèdia humana i de cinc dècades rodant amb una constància esfereïdora és lògic pensar que Claude Chabrol difícilment pot aportar-nos noves sorpreses. En tots els seus darrers films, Chabrol es limita a jugar sobre segur amb la certesa que el que fa funciona i que encara té molts personatges per fer-ne una dissecció i per mostrar-nos els racons més foscos de l'ambigüitat humana. De tant en tant, però, quan Claude Chabrol contracta l'actriu Isabelle Huppert, el resultat s'allunya de la clàssica pel·lícula cínica sobre la mediocritat de la vida burgesa provinciana francesa i explora zones un xic més tèrboles. Aquest era el cas fa uns set anys de Gracias por el chocolate i continua sent el de Borrachera del poder.

En la nova pel·lícula de Chabrol/Huppert, els fets explicats es basen en la realitat. A mitjan dècada dels noranta va esclatar un cas de corrupció a l'empresa petroliera Elf que va acabar esquitxant algunes personalitats destacades del món de la política i de les finances. Allò que interessa, però, a Chabrol no és la possibilitat de dur a terme una reconstrucció de l'escàndol, ni articular una pel·lícula de denúncia sobre el joc brut dels negocis de l'empresa petroliera i el seu domini en el món de la política francesa, sinó mostrar les ambigüitats morals que es poden generar entorn d'un cas de corrupció. Per aquest motiu no ens ha de sorprendre que Claude Chabrol centri bona part del seu discurs en el personatge de la jutgessa Jeanne-Charmant-Kilmann i plantegi de quina manera la temptació pel poder, l'orgull per poder decidir el destí d'un cas, pot determinar una sentència més enllà de la recerca de la veritat.

Gràcies a l'excel·lent treball d'Isabelle Huppert i al joc fetitxista que el cineasta desenvolupa amb els guants vermells que porta la magistrada, Chabrol ens ofereix un curiós retrat psicològic. Qui és aquesta dona amb poder que triomfa en el món de la justícia? Chabrol ens mostra com aquesta dona triomfadora viu una mediocre vida familiar, com està obsessionada per la seva feina i com la seva ambició interna la porta a embriagar-se del poder fins a acabar convertint la justícia en un joc corrupte que acaba esquitxant el desenvolupament de tot el relat. És cert que a l'altre costat hi ha uns acusats i una certa trama conspirativa que acaba esquitxant un ministre de l'Interior, però en cap cas a Chabrol li interessa donar respostes al cas i edificar un sòlid thriller, prefereix que pel seu interior es filtrin fragments de vida com a reflex del costat fosc de l'existència humana. El resultat és una obra que pot desconcertar tots aquells que hi busquin un simple thriller, però que complau els nombrosos fidels d'aquest gat vell de la Nouvelle Vague.