| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | dijous, 25 d'abril de 2024


diumenge, 20 de maig de 2007
>

El miratge de la llibertat d'expressió

Hi ha mitjans de comunicació que, sense fer gaire rebombori, van espanyolitzant la societat catalana. Ja no ens sorprèn que diaris editats a Barcelona parlin més sovint de la Feria de Abril que no pas d'aplecs de sardanes

tribuna
Grup d'Opinió de l'Ateneu d'Acció Cultural (ADAC)


DAVID CASELLAS..

Els catalans estem desemparats davant l'allau de mitjans de comunicació espanyolistes que donen prioritat a les notícies de la nació veïna i que menystenen les informacions que ens afecten més directament. Pensem-hi una mica: quins mitjans de comunicació prioritzen la informació de Catalunya i dels catalans? No n'hi ha gaires que donin cobertura als actes fets per entitats que defensen el català (Òmnium Cultural, ADAC de Girona, la Plataforma per la Llengua, la CAL...), que defensen els ciutadans catalans (com ara la Núria Pórtules, detinguda i acusada de terrorisme sense cap prova que l'incrimini) o que defensen el territori català davant especulacions urbanístiques i econòmiques (la línia de la MAT, paratges d'interès natural urbanitzats...). I en els mitjans que se'n fan ressò, es limiten a publicar aquestes notícies en les pàgines interiors i en llocs gens destacats. Així els mitjans de comunicació, sense fer gaire rebombori, van espanyolitzant la societat catalana. Ja no ens sorprèn que un diari editat a Barcelona parli més sovint de la Feria de Abril que no pas d'aplecs de sardanes o dels actes del Correllengua, que l'11 de setembre es parli més dels actes institucionals que no pas dels actes populars i reivindicatius, que destaqui el naixement d'un membre de la família reial en lloc d'informar de la detenció per terrorisme d'una ciutadana sense cap prova que ho justifiqui, que destaqui un partit amistós de la selecció espanyola de futbol i no parli en primera pàgina d'un triomf de la selecció catalana de muntanyisme, que es difongui l'existència de pàgines web sobre problemes socials i s'amagui la creació d'una pàgina web com La Calaixera o que en els mapes meteorològics ens esquincin el país i ens hi mostrin en un lloc preferent el mapa d'Espanya.

Temps enrere, gràcies a una campanya molt ben organitzada i el suport d'El Punt es va aconseguir que les matrícules de Girona portessin la GI en lloc de la GE que ens havia estat imposada. Avui seria impossible de tornar-ho a aconseguir; l'únic mitjà que no està sotmès a la censura més o menys encoberta és internet (com demostra l'assoliment del domini .cat). Ara sembla que els catalans hem delegat totes les accions reivindicatives en un govern incapaç d'enfrontar-se a Madrid.

Els catalans estem en una situació d'indefensió quan volem defensar-nos dels atacs que rebem contínuament, car la major part dels mitjans són en llengua castellana o contraris als interessos de Catalunya i dels catalans. Així, on pot acudir un català per a defensar-se? D'entrada ja en podem descartar una bona colla, és a dir, tots aquells que, lligats als interessos del nacionalisme espanyol més ranci, ataquen Catalunya i els catalans sense treva (i no només parlem de La Razón i la COPE, ben coneguts de tothom pel seu extremisme, sinó de molts altres que imposen la seva visió de la societat espanyola i menystenen les notícies catalanes o les releguen a un mer folklorisme). Sembla que a casa nostra és mal vista l'existència de mitjans que declarin per davant de tot la seva catalanitat i el servei al nostre país; sovint han d'excusar-se'n i admetre que en les seves pàgines hi publiquin els enemics de la visió aparentment defensada en l'ideari d'aquests mitjans, en pro d'una malentesa neutralitat o llibertat d'expressió. Així es dóna la paradoxa que l'espanyolisme pot expressar-se en qualsevol mitjà de comunicació de Catalunya i de l'Estat espanyol, mentre que, en canvi, el catalanisme només té un nombre limitat de mitjans on poder-se expressar; això sí, competint també amb els defensors a ultrança de l'espanyolisme. Per tant, com sempre els catalans estem en inferioritat de condicions. Si els mitjans espanyolistes no fan propaganda de les opinions catalanistes, per quin motiu els mitjans catalans han de donar cabuda a opinions dels qui van contra els interessos de Catalunya? I no parlem dels partits polítics, sinó dels intel·lectuals (o pseudointel·lectuals) que només es mouen per interessos econòmics en contra de Catalunya i dels catalans. Si aquests ja tenen els mitjans espanyolistes, per què ens han d'ocupar l'espai d'expressió del catalanisme? Malgrat les dificultats imposades, els catalans que defensem el nostre país no renunciarem a la llibertat d'expressió i continuarem lluitant contra totes les traves per publicar lliurement la nostra opinió. No ens silenciaran!



Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.