Jordi Mayoral va decidir un bon dia i en secret que escriuria les vivències de la seva carrera. D'entrada, no ho va voler dir a ningú i sense marcar-se una rutina va començar per descriure les primeres experiències de la carrera d'història a la Universitat de Barcelona (UB). Per tant, el llibre es va gestar al començament del curs 2001/2002 i es va acabar tres anys i mig més tard, el febrer del 2005, que va ser quan va acabar la carrera. El dietari «fet a base de temes, més que en funció dels dies», recull «tot el que forma part de la vida universitària», segons el mateix autor.

Amb el títol Ja m'he llicenciat!, el llibre descriu el pas d'un estudiant d'història per la facultat, repassa l'elecció de la carrera, els primers dies a la universitat, les conviccions, els dubtes i les pors inicials, les alegries i els desenganys a mesura que avancen els cursos, la satisfacció d'haver acabat la llicenciatura ràpidament i els primers passos pel món laboral.

Mayoral sabia que hi havia un llibre sobre les vivències d'un mestre a través de Toni Sala (Petita crònica d'un professor a secundària), «però de les anècdotes i les vivències dels alumnes no n'hi havia cap a Catalunya. I això va ser el que em va animar a fer un pas més». Una vegada va haver acabat la carrera va decidir divulgar tot el que havia anat apuntant en secret i va voler donar-li forma de llibre. Li agrada escriure: «Al mateix temps, m'ho passava bé fent-ho.»

La diversió va acabar resumida en 169 pàgines. Després va anar a veure alguns editors, però no va aconseguir que el llibre arribés a ser una realitat. «No era una persona coneguda i això era un inconvenient», recorda. I, precisament, el fet de no tenir fortuna amb els editors va provocar que acabés decidint que el millor que podia fer era «penjar-lo a internet i que la gent que volgués se'l pogués descarregar de franc». El llibre es titula Ja m'he llicenciat!.

I des que va decidir facilitar-ne la descàrrega a través del web personal www.llicenciat.com, que va ser el 23 de març passat, està molt content del ressò mediàtic que ha obtingut i de les consultes. «Són ja més de dues mil descàrregues en dos mesos i això era impensable. Suposo que és perquè és gratis», explica amb el mateix to humorístic –també es pot comprar a través del portal nord-americà Lulu (uns 15 euros)–, que es pot trobar en el llibre: «He intentat que sigui distret, vistós i divertit.» Per aquest motiu, en les descripcions no hi ha només les vivències de l'àmbit educatiu, sinó que també hi ha inclòs tot tipus d'experiències en forma de crònica.

Tot i que afirma que no és un llibre crític contra el sistema educatiu, ni contra la universitat o els professors, ha preferit que els noms dels mestres tinguin pseudònim i que els noms de tots els estudiants –alguns d'ells, amics seus– siguin reals, «a excepció d'un, que m'ho va demanar».

ARA TREBALLA EN UN MUSEU
Les vivències de Mayoral són de la seva etapa a la UB, època en la qual vivia a Barcelona, a casa dels seus pares. Actualment, Mayoral (Tarragona, 1982) viu a Tàrrega i és el director adjunt del Museu de Joguets i Autòmats de Verdú, un museu que, precisament, és propietat del seu pare.