Fins a tres vegades van preguntar a la vicepresidenta primera del govern espanyol en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres si era certa la informació publicada al diari Gara, i tots tres cops va evitar de pronunciar-se. En la informació s'assegura que representants del PSOE i de Batasuna es van trobar 25 vegades abans de l'alto el foc del març del 2006, i que en aquestes reunions l'esquerra independentista basca va presentar un guió de debat al qual ni el PSOE ni el PNB no van presentar inconvenients, segons el mateix Gara.

La primera vegada que li van preguntar per aquesta informació, Fernández de la Vega va rebutjar fer cap comentari al·legant que el govern espanyol no fa valoracions sobre notícies aparegudes en els mitjans de comunicació, i «menys encara si es tracta de partits polítics il·legalitzats». En aquest sentit, la vicepresidenta espanyola va afirmar: «Torno a repetir que els ciutadans bascos que vagin a votar el 27 de maig podran fer-ho amb total llibertat. L'únic acord que té aquest govern, l'únic compromís d'aquest govern és el que hem subscrit amb els ciutadans, i a més, per cert, s'està complint i es continuarà complint fins al final de la legislatura.» Però arran de l'envergadura de la informació, una altra periodista va insistir a preguntar a la vicepresidenta sobre la mateixa qüestió, i Fernández de la Vega va tornar a dir: «No acostumo a comentar les informacions que procedeixen d'un partit il·legalitzat. No ho he fet mai. Per mi, aquesta informació no existeix.» Tot i això, un tercer periodista li va demanar que confirmés o desmentís l'existència d'aquests contactes. Petició a la qual la vicepresidenta primera va respondre dient que sobre aquest tema ja havia contestat.

TRES FASES
Segons la informació publicada pel diari Gara, el PSOE i Batasuna van celebrar més de 25 converses abans de l'alto el foc. Les reunions haurien començat a finals de 1999, s'haurien desenvolupat de manera ininterrompuda des del 2001 i s'haurien accelerat a partir del 2004, fins al punt que abans del març del 2006 totes dues parts ja haurien intercanviat impressions i propostes al voltant d'una mateixa taula. Sempre segons la informació publicada al diari basc, aquests contactes es van dividir en tres fases: inici de contactes, el 1999; un salt qualitatiu a partir del 2002, en què es va fixar un compromís de sortida que definia el conflicte com a polític i destacava la voluntat de totes dues parts d'arribar a un acord resolutiu, i l'última fase, a partir del 2004, quan el PSOE va arribar a la La Moncloa amb José Luis Rodríguez Zapatero.

Amb el triomf socialista, s'obria una oportunitat real de resolució del conflicte, i van començar els moviments.

GESTOS DE BONA VOLUNTAT
L'esquerra independentista basca va presentar la proposta d'Anoeta, per explicar a la seva gent quin era el camí a seguir i per oferir a l'altra part, és a dir, al govern espanyol, un procés de bases en dues meses de negociació –la integrada pel govern i per ETA, i la formada pels partits polítics bascos encarregats de trobar una solució al conflicte polític–. Els gestos de bona voluntat es van anar succeint i van ser paral·lels als contactes polítics. El màxim exponent, segons el mateix diari basc, va ser l'encreuament de missatges entre Batasuna i Rodríguez Zapatero el gener del 2005. Amb aquest nou clima, va fer-se públic l'existència de contactes. A partir d'aquest moment, les converses són conegudes i els contactes són molt més profunds. L'esquerra independentista basca presenta un guió polític, al qual ni el PNB ni el PSOE posen cap impediment, i entre els punts d'aquest guió figura el reconeixement de la naturalesa política del conflicte i el dret a l'autodeterminació del poble basc.