divendres, 18 de maig de 2007
> Cultura d'esquerres
PAU LANAOCARME VINYOLES.
El combat dialèctic força aspre entre Zamorano i Ribatallada i un punt folklòric entre Merino i Salomó, no va ocultar la presència contínua d'un setè convidat al debat al qual d'entrada no s'havia posat micròfon. Podríem dir que substituint l'alcaldable del PP, Federico Escolano, que no es va presentar ni en cos ni en esperit, va aparèixer la cultura d'esquerres, a rostre descobert i amb veu prou forta com per fer-se sentir en la majoria de les exposicions, evidentment també en les de Garriga i Mora. Alguna herència deu haver deixat a Arbúcies el llarg període de govern de la CUPA (de 1979 al 2003), quan el mateix Merino –representant en teoria o això diu que li diuen d'una formació de dretes– intenta posar-se la medalla d'incorporar un immigrat a la seva llista. Deixant de banda aquest encomiable detall, el cert és que una repassada dels diferents programes demostra fortes coincidències, especialment en el capítol de polítiques socials, i un ancoratge progressista destacable. No entrem a valorar, és clar, el grau de sinceritat de cada formació perquè això és feina dels electors.
|
