Anar a estudiar un doctorat a Cantàbria o a Castella Lleó pot resultar la meitat de barat que fer-ho a Catalunya. Mentre que a fora cada crèdit costa a la butxaca de l'estudiant un mínim de 24,94 euros –és el cas de les universitats que hi ha a Castella i Lleó– a Catalunya aquest mínim costa un 43% més, exactament 44,22 euros. En autonomies molt inflacionistes, com ara Madrid, també resulta bastant assequible estudiar: concretament és un 36% més barat. En el conjunt dels Països Catalans, les universitats de Catalunya segueixen la mateixa tònica: són amb molta diferència les més cares. Mentre que al País Valencià el preu és de 38,06 euros, a les Illes Balears se situa divuit euros per sota, concretament en els 26,76. Tots aquests preus són els mínims. A Catalunya, a més, hi ha una particularitat derivada d'un decret de l'any 1998 que encara encareix més els preus respecte a d'altres autonomies. Es tracta de la diferenciació entre el que costen els preus de docència i els preus dels crèdits de recerca. Si s'agafen aquests preus, un crèdit a Catalunya pot costar quasi tres vegades més.

Si s'observa la banda més alta de la forquilla del quadre de preus, a Catalunya un crèdit pot arribar a costar fins a 122 euros, encara que el departament d'Universitat assenyala que no s'ha aplicat mai aquesta tarifa. Els preus varien segons el grau d'experimentalitat de l'especialitat. Un doctorat de lletres correspondria a la banda més baixa, mentre que en el cas d'un doctorat de física, per exemple, que es considera de grau 5, un crèdit costa a la Universitat de Barcelona (UB) una mica més de 93 euros.

Segons el quadre publicat recentment pel Consejo de Coordinación Universitaria, aquests 93 euros del nivell 5 –a Catalunya hi ha 11 nivells– ja superen i de llarg el preu màxim per autonomia. El preu màxim més alt és Navarra, amb 66,89 euros per crèdit. Amb aquestes bandes de preus, mentre que a Catalunya un curs de doctorat pot costar com a mínim 1.600 euros, a Madrid en costa 896. A Andalusia es dóna el curiós cas que el crèdit mínim costa gairebé com a Catalunya, 44 euros; encara que el preu màxim, a diferència de Catalunya on es dispara fins als 122, és el mateix que el mínim: 44 euros.

Segons un portaveu del Departament d'Innovació, Universitats i Empresa, els preus «no són una novetat», ja que fa anys que es mouen en el mateix nivell, i a més a Catalunya cal valorar «també la qualitat de l'ensenyament» que es dóna a les aules.

L'associació de becaris D-Recerca tenia previst fa unes setmanes reunir-se amb la comissionada del departament, Blanca Palmada, per abordar, entre moltes altres qüestions, els preus dels doctorats; encara que la crisi al departament va fer ajornar la reunió.

Els alumnes del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC) també es queixen que a banda de la barrera econòmica n'hi ha d'altres, com per exemple l'obligatorietat de conèixer anglès. En les universitats a distància, la diferència és també molt notable. Mentre que a la UNED el preu per cada crèdit costa entre 26,38 i els 47,70 euros, a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) el preu mitjà és de 100 euros.