Si la fe del catalanisme fos comparable a la fe cristiana, possiblement hi hauria un decàleg, una mena de manual d'ús que contindria les normes bàsiques que han de seguir els practicants de la doctrina pròpia. I una de les deu lleis (sense precisar-ne el número d'ordre) hauria de ser: no enviaràs CiU al cuarto fosc.

Em temo que aquest 27 de maig CiU tornarà a guanyar les eleccions, però a guanyar-les malament, com s'està fent habitual des de fa, aproximadament, deu anys, quan l'última victòria de Pujol portava per torna un acord amb el PP.

Com que ara ja sabem que és millor perdre bé que guanyar malament, perquè, en definitiva, no compta tant qui guanya o qui perd, sinó qui pot governar i qui no, em temo que tenir més regidors i més alcaldes que cap altre, aquesta vegada tampoc servirà de res a CiU. És una mica com el Barça, que no serveix de res guanyar l'anada per cinc a dos a casa si després perds la tornada per quatre a zero a fora, perquè el que importa és que quedi eliminat. Així, guanyar a centenars de municipis petits i desenes de municipis mitjans, serveix de poc o de res si perds a Barcelona i a totes les grans ciutats.

El resultat de les eleccions municipals s'hauria de comptabilitzar en termes econòmics. La pregunta no és quants regidors i alcaldes tens, sinó quin pressupost administres, en conjunt. I sembla clar que després del dia 27 CiU administrarà menys pressupost públic que, per exemple, el PSC, ERC i ICV. Encara menys, vaja, perquè des de sempre CiU ha tingut més poder local que ningú, alhora que menys pressupost públic local per administrar que, per exemple, el PSC.

Si a aquesta tendència hi afegim la progressiva pèrdua de consells comarcals i de diputacions, el panorama és crític no només per als nacionalistes, sinó per al conjunt del país. No estic dient que calgui renunciar a votar les forces del tripartit i donar un premi de consolació a CiU. Res d'això. Cadascú ha de votar segons la seva consciència. Però després del 27 de maig s'inicia un període de negociació entre partits per decidir majories de govern allà on no n'hi hagi d'absolutes, i aquí sí que caldria ser una mica delicats.

Al meu entendre, no seria bo per a Catalunya condemnar CiU a perdre-ho tot allà on no tingui la majoria absoluta o allà on no pugui fer societat amb el PP. Caldria que el PSC i ERC (ICV ja ho dubto més) fossin capaços d'establir majories de govern locals amb CiU allà on les circumstàncies ho permetin. Sobretot, perquè CiU no és el PP i, també, perquè ens interessa que l'oposició (o l'alternativa) a Catalunya es digui CiU i no PP. En definitiva, no podem permetre'ns la irresponsabilitat d'enviar CiU al cuarto fosc. Perquè CiU forma part de la nostra identitat col·lectiva, del nostre fet diferencial. Ha estat un actiu durant més de vint anys, ha demostrat que podia sobreviure sense governar a la Generalitat i blinda el país contra un model dual (PSOE-PP) que s'ha demostrat sempre pervers per a l'autogovern dels catalans.