Una de les sensacions del dia va ser, doncs, Perles i plomes, de Los Gingers, que l'any passat ja van presentar el mateix espectacle a la fira, però per als escolars. Enguany l'han tornat a repetir, millorat, a la plaça del Mercadal i per a un públic més heterogeni que ahir va apreciar amb grans aclamacions la paròdia del món de les varietats (impagable el número inicial dels boys acompanyant la vedet) i la precisió en l'execució dels números acrobàtics i de malabars dels quatre membres de la companyia. Contemplant ahir l'efectiu joc escènic de Perles i plomes cal preguntar-se per què companyies circenses de la solvència de Los Gingers no són incloses en la programació convencional d'un teatre, al costat dels concerts de música, dels espectacles de dansa i dels muntatges teatrals, és a dir, de les considerades arts escèniques «majors».

També han tingut una acollida entusiasta les representacions de La caravana passa, del Circ Pànic, en especial l'enorme artefacte (una caravana arrossegada per un cavall metàl·lic) en què els quatre artistes de la companyia realitzen equilibris acrobàtics al pal i al cable i hi interpreten la música en directe. Potser sigui coincidència, però els enginys escenogràfics més agosarats que s'han vist en aquest Trapezi són els presentats per companyies catalanes, el de la ja esmentada Circ Pànic (que ahir va impressionar la gentada que s'havia congregat a la plaça de la Llibertat) i el que tenen instal·lat a l'espai del Reus Racó del Riure els d'Antigua i Barbuda.

Dintre del capítol d'estructures insòlites, els francesos Chien de Cirque han presentat al Trapezi una de feta amb canya de bambú, en què realitzen un seguit de números acrobàtics aeris. La seva funció d'ahir a la tarda a la plaça del Castell va ser molt ben rebuda pel públic que omplia l'indret, a diferència dels dos membres de la companyia, també francesa, Tango Sumo, que amb el ritme volgudament lent que imprimeixen a Moyen plume (dansa física que vol reptar les lleis de la gravetat) van provocar desercions continuades de les cadires de la plaça de les Peixateries. Va aconseguir retenir més l'atenció del públic aplegat al matí al parc de Sant Jordi els dos components de l'alemanya Oko Sokolo amb Living room, una proposta també fonamentada en la dansa però esquitxada amb uns solvents números de funambulisme.

Altres propostes de la jornada van ser Todo en caja, de la companyia madrilenyocanadenca Vaudeville Negro, un espectacle centrat en la màgia i els malabars amb puntes de fina ironia i una estètica dels anys trenta, música de ragtime inclosa; L'incident, la posada en escena que fan els quatre acròbates de la companyia francesa Du Fardeau de les disputes d'un clan familiar; o l'espectacularitat de les acrobàcies aèries dels també francesos Autoporteé, que van posar l'ai al cor a les persones que els van contemplar a la plaça del Mercadal.

Varietat d'estils, compendi d'arts escèniques, combinació del nou i el vell i la necessària complicitat amb el públic són algunes de les característiques del circ contemporani, que una edició més, i ja són onze, promou amb encert una de les fires europees més importants del sector.