Si hi ha esdeveniments que et reconcilien amb el país, sens dubte Òmnium Cultural aquesta setmana n'ha protagonitzat un de significatiu. Des de la talaia de l'Auditori Winterthur i davant unes set-centes persones, l'entitat catalanista ha conjurat els ciutadans a fer seu el Nosaltres decidim i a rebutjar interferències externes en temes cabdals com l'Estatut, ara amenaçat per la decisió del Constitucional i la poca decisió del govern de Madrid. Jordi Porta i Isidor Marí, dues primeres espases de l'entitat catalanista, foren els encarregats d'encoratjar els ciutadans a oposar-se a qualsevol rebaixa d'un Estatut que ja fou aprovat en els mínims acceptables i a exigir a l'actual Govern de la Generalitat la valentia suficient per refusar la invasió estatal de competències i l'incompliment dels compromisos d'inversions.

Porta i Marí, únics parlamentaris en l'acte reivindicatiu, foren contundents a l'hora de reclamar la unitat de totes les forces polítiques catalanes en la defensa de l'Estatut, tot i reconèixer que els partits van portar força malament tot el procés de debat anterior a l'aprovació, en el qual «la manera com es portà la negociació va debilitar la pròpia força», segons digué el president d'Òmnium. Marí lamentà el tracte que ens dóna Espanya i invocà el poeta Maragall en el seu Adéu, Espanya, que ara sembla rellegir el nét del poeta, mentre Porta reclamava que el Parlament aprovi una moció on quedi clar que «si es retalla aquest Estatut mai no podrem sentir aquest Estat com a nostre». Tanmateix, en tots dos parlaments traspuava que, de ben segur, el problema no és de l'Estatut sinó de la necessitat de reformar la Constitució.

De tot l'acte, cal remarcar la presència oficial dels quatre grans partits catalans, fet que calia interpretar com una certa conformitat amb el contingut de la proclama d'Òmnium, manifestació de la qual el Partido Popular es troba força lluny i que Ciudadanos ha tractat d'acte colpista, segons les paraules d'un dels seus diputats.

Un acte com aquest expressa amb claredat el sentiment d'una part dels ciutadans i ho fa des de la garantia que dóna una plataforma externa i independent dels partits i, fins i tot, ben vista pels col·lectius polítics d'obediència catalana. Òmnium ha fet un bon servei al país i incideix amb contundència en la reflexió política catalana. Amb tot, el preu que s'està pagant per la manca d'unitat política i per la mala gestió amb què es féu el debat estatuari ens situa en un moment de molt poc poder de mobilització i en un desencís col·lectiu evident. Hi ha un gran cansament polític en el mapa ciutadà del país i això pot fer difícil mobilitzar la gent. El pessimisme és generalitzat. Faran falta molts òmniums per reactivar els ciutadans però, segur, la gent de Jordi Porta està per la feina i, a més, la fa molt bé.