S'havia dit dotzenes de vegades: «Pel volum actual de visitants, els horaris no són els millors.» Tancar els migdies com un comerç qualsevol no tenia sentit pràctic. Molts quedaven defraudats en haver d'interrompre la visita a mig recorregut. D'altra banda, per a les persones ocupades de la ciutat i rodalia, les hores del migdia són les millors.

El cap de setmana l'exposició és gairebé inaccessible. La decisió és un encert. Pel que fa a l'horari de tarda, relato un fet que hi té relació. Un dels anys de l'extraordinari espectacle d'aigua, llum i so a Sant Domènec, el fotògraf Narcís Sans, pare, al vespre a porta tancada, filmà un reportatge per a TVE. Ens quedàrem sols. Jo, abstret, em vaig endormiscar. El dia que moria, la remor de l'aigua, el cant gregorià, l'olor de les flors i la visió d'aquell prodigiós escenari, em transportà a un espai eteri ni conscient ni inconscient. Indescriptible! Repetí l'experiment amb el recordat Joan Saqués. Sorprès i emocionat, sols va dir: «Impressionant!» I tant, que ho era. No es podrà repetir. «Bé. Si a la Catedral...» «Calla boig!», diu la Maria.

Les oficines de turisme de Girona i l'Associació d'Hostaleria Girona-Radial ahir al migdia encara no tenien el plànol en paper de l'exposició floral. «Es fa difícil promocionar l'esdeveniment si no disposem de la informació amb antelació», es lamentava el gerent de l'associació, Jesús Pastor. Tot i així, els hotels de la ciutat preveuen una ocupació del 95% el cap de setmana i del 80% els dies feiners.

Aquesta edició del Temps de Flors amplia el recorregut fora dels carrers del Barri Vell. S'estén fins als voltants del Mercat del Lleó amb el pati de la Pensió Margarit i la Casa de Cultura. Aquest any, com explicava l'alcaldessa Anna Pagans, s'han inclòs els espais naturals de la ciutat en la mostra per prendre'ls com a escenari de la trobada Land art.