La Generalitat aportarà uns 64 milions, i l'Estat, uns 64 milions més, dels quals 32,3 corresponen a un conveni bilateral entre el govern català i l'espanyol. Així, Catalunya és el segon territori de l'Estat que rebrà més finançament, després d'Andalusia. Amb tot, Capdevila ho considera insuficient, i més encara l'any que ve, quan moltes més persones es beneficiaran de la llei de dependència, i no només els grans dependents.

Ahir també es van aprovar altres temes cabdals: en primer lloc, els serveis gratuïts als quals podran tenir accés les persones grans dependents i, en segon lloc, les prestacions econòmiques que podran percebre en cas que no hi hagi places disponibles als serveis públics existents i hagin de recórrer al mercat privat per contractar-los, o en cas que prefereixin disposar d'un cuidador familiar. Els serveis gratuïts als quals tindran dret seran la teleassistència, l'ajuda a domicili (entre 70 i 90 hores mensuals garantides per als casos més greus), centres de dia i de nit, atenció residencial, i prevenció i promoció de l'autonomia personal. I pel que fa a les prestacions econòmiques, podran percebre un màxim de 780 euros mensuals, i 487 euros, en el cas dels cuidadors familiars. Les prestacions, però, dependran de la renda i el patrimoni del beneficiari, i ahir, de nou, no va quedar decidida la renda mínima requerida per beneficiar-se dels ajuts. Fonts de la Generalitat van informar que mentre aquest tema es resol, Catalunya prendrà de referent l'indicador de renda de suficiència de Catalunya (IRSC), que l'any passat va quedar fixat en 7.137,2 euros.

Ahir CiU va denunciar que la llei és una «presa de pèl», perquè «els catalans hauran de pagar més per rebre els mateixos serveis», i les comunitats autònomes del PP també van mostrar el seu desacord.