dijous, 10 de maig de 2007
> Mons al revés
tomb de ravals
GERARD GORT.
Igual que Goytisolo somio un món al revés amb llops bons maltractats per corders, prínceps dolents, bruixes belles i pirates honrats. De fet, el del setè cel que canta el Sisa és el món autèntic, perquè els somnis ens aproximen a la totalitat. No podem resignar-nos a un sol món, el de la realitat únicament material. La vida necessita més que la vida mateixa: màgia, misteri, mite, llegenda, sentit de la transcendència. La poesia pot canviar el món perquè el món és un reflex de pensaments i perquè l'inconscient és la matriu de tot, el fonament de la religió, la ciència, la filosofia, l'art. La civilització postmoderna, dominada pel materialisme, intenta prescindir de tot el que no sigui purament racional. Però, tossudament, emergeixen sempre en nosaltres els arquetips de l'eternitat. Aquests dies, a Reus, amb el Trapezi, tenim el privilegi que el circ envaeixi els espais del món profà amb escenificacions dels somnis. El circ és metàfora del món paral·lel. Necessitem una flor imaginada que sigui més bella que la de tots els jardins i que no es marceixi mai. Perquè el millor d'haver perdut un món que voldríem radicalment al revés és que tenim la meravellosa possibilitat d'inventar-ne un altre. La música es toca a si mateixa a través dels millors compositors i intèrprets i com deia Nietzsche hem de deixar que les coses vinguin a nosaltres ansioses de transformar-se en símbols. Obrim-nos, doncs, als missatges dels artistes del Trapezi, els trobadors d'avui.
|
