| |||||
|
dijous, 10 de maig de 2007 > Florida o Califòrnia
JOAQUIM TORRENT. BARCELONA,. Sovint se'ns ha dit que hauríem de triar entre convertir-nos en la Florida europea o esdevenir un país tecnològicament capdavanter, com Califòrnia, amb el seu Silicon Valley. Sembla clar que, posats a escollir, la segona opció és, de totes passades, la més convenient. Ara, tal com estan les coses, i tenint en compte la curta volada de les nostres castes dirigents, incapaces de bastir grans empreses, d'invertir en R+D i prestes al negoci ràpid si cal venent-se el patrimoni, propi o heretat, la via californiana apareix bastant descartable. El nostre model econòmic, basat en el diner fàcil i grans quantitats de mà d'obra barata, preval en sectors com la construcció i el turisme, els quals per si sols són incapaços de sustentar una economia desenvolupada i moderna. Si a això hi afegim el declivi de les empreses tradicionals, substituïdes per tota mena de multinacionals oportunistes, i la manca de poder decisori en els àmbits polític i econòmic, el futur, malgrat alguna lluentor més aparent que real, es presenta més aviat problemàtic. Si les coses no canvien, estarem destinats a ser el geriàtric d'Europa, amb una capital Barcelona d'aparador i de disseny de cartró pedra abocada al turisme de masses, la qual, juntament amb poblacions com Lloret de Mar o Salou amb els seus corresponents parcs temàtics incorporats, conformarà la imatge exterior del nostre país: un lloc semitropical i «de bon rotllo», on es menja paella i es beu sangria amb el so de fons de la rumba catalana, i on pots estar tot el dia passejant, prenent el sol i fent amics. Un lloc, en definitiva, molt «cosmopolita» i amable, però a anys llum dels veritables centres econòmics mundials Londres, Zuric, etcètera.. Més aviat comparable a Cancun o les Bahames, amb una munió de jubilats d'arreu del món abillats amb camises plenes d'estampats virolats, atentament servits per exèrcits de cambrers i tota mena de personal afí. Una perspectiva desoladora, que pot ben bé convertir-se en una realitat sense retorn si no som capaços de plantejar-nos entre tots quin futur volem per a aquest país. |
|