El torn de les especulacions és llarg i, possiblement, els tianencs no el resoldran el dia 27 de maig amb el seu vot sinó que caldrà esperar a les negociacions posteriors per saber el nom del proper alcalde o alcaldessa. El primer dels interrogants que presenten aquests comicis és saber la factura que haurà de pagar el candidat socialista Ferran Vallespinós pel fet de repetir com a alcaldable (governa en minoria amb ERC) després de dotze anys tenint el màxim poder municipal. El pas del temps i l'obra feta l'hauran desgastat, com va passar l'any 2003, o bé el consolidaran a l'alcaldia un mandat més? Atès que des de les files socialistes veuen llunyà l'assoliment de la majoria absoluta (set regidors), l'objectiu del Partit dels Socialistes de Catalunya rau en la recuperació dels dos regidors perduts el 2003 i refermar-se com a força més votada.

Per intentar-ho, Vallespinós presenta els equipaments acabats (piscina coberta, escola bressol, camp de futbol) i també en obres (pavelló, residència d'avis i pisos socials de Can Jordana i Can Gaietà) com un dels seus grans avals. Vallespinós continua tenint Ferran Almeida com a mà dreta però ha renovat la llista socialista amb l'entrada d'aire nou i fresc. Els regidors Emili Eced i Francesc Riera s'acomiaden. L'alcalde diu que els grans projectes «estan fets» i que, a partir d'ara, cal centrar-se en qüestions més «petites».

La segona força més votada l'any 2003, Convergència i Unió, ha apostat per un cap de llista nou, Enric Nolis, que fa quatre anys va ocupar el segon lloc, darrere Josep Marinel·lo. L'objectiu és clar: recuperar el terreny perdut i invertir la tendència a la baixa que la coalició nacionalista experimenta des que va perdre l'alcaldia (1995). La pèrdua de regidors ha estat una constant de CiU en els darrers vint anys. No endebades, la federació nacionalista ha passat dels set regidors que tenia l'any 1987 als tres actuals. A pesar d'això, Nolis és optimista i apel·la a totes aquelles persones que en les darreres eleccions al Parlament van votar-los per tal que també hi confiïn ara. El lider de CiU vol aproximar-se al ciutadà bo i mostrant un tarannà diferent al del PSC. Els impostos municipals són una de les principals preocupacions de Nolis, que més d'un cop ha discrepat de la política econòmica feta pel govern municipal (PSC-ERC).

El tercer en discòrdia, Gent pel Progrés de Tiana, és l'únic dels «grans» que ha experimentat un creixement des del 1999 i podria veure's empès pel bon moment que ICV viu arreu del país. A ningú se li escapa, però, que aquesta és, potser, la darrera oportunitat per a Emili Muñoz. Els enfrontaments dialèctics entre Muñoz i Vallespinós han estat un denominador comú gairebé en tot el mandat. Els preus de la piscina o l'edificació al sector Creu de Terme han estat algunes de les desavinences més sonades entre aquests dos polítics tianencs.

A banda de PSC, CiU i Gent, i en una segona línia, pel que fa a les possibilitats de vèncer, hi ha el fins ara soci dels socialistes en el govern local, Esquerra Republicana de Catalunya i el Partit Popular, que tot i ser a l'oposició, ha estat decisiu en l'aprovació de moltes de les propostes governamentals. En el cas dels republicans, el partit s'ha renovat substancialment i ha donat confiança a Jordi Gost perquè lideri un projecte nou. El cap de llista d'ERC no està gaire satisfet del seguidisme del PSC, que segons ell, s'ha fet en aquest mandat i obre les portes a altres pactes. Els populars, amb un edil al consistori, per la seva banda, aposten per Ramona Martos, que va estrenar-se l'any passat com a regidora arran de la jubilació de Manuel Gonzalo. D'altra banda, l'aparició de Ciutadans en el mapa polític de Tiana ha sobtat més d'un veí ja que aquesta formació fa només uns mesos que té agrupació al municipi. Enric Calderero és, a més, pràcticament desconegut.

MÉS VOTANTS
El cens electoral de Tiana s'ha incrementat gairebé un 11% respecte a l'any 2003. Això vol dir que 598 persones noves tindran dret a vot. El signe del vots d'aquests electors novells podrà modificar substancialment el repartiment dels 13 regidors municipals. No endebades, en les darreres eleccions cap partit va arribar als 1.000 vots. El PSC va ser el guanyador (997 vots) i el PP el partit amb representació menys votat (291 vots). Aleshores, l'abstenció va ser d'un 34,5%.