Els principals problemes que pot originar un terratrèmol mitjà en els edificis, si no estan preparats per a això, són sobretot l'aparició d'esquerdes per parets que no estan ben lligades entre si o per haver fet portes o obertures en llocs inadequats. Això tant pot ser perquè l'edifici és antic com perquè les reformes que s'hi han fet després no han seguit els criteris tècnics adequats. Segons Antoni Paricio, de l'escola d'arquitectura del Vallès, «les cases que podrien estar més afectades són les d'abans de la dècada dels 60, que tenien estructures de parets de pedra o maó, ja que després la introducció del formigó armat va ser una millora». De fet, Paricio va presentar una anàlisi sobre els danys produïts pel terratrèmol de Queralbs del 21 de setembre del 2004, que es considera el més important de Catalunya en els últims vint anys, amb 4 graus a l'escala de Richter. En la ponència, Paricio va manifestar que portes i finestres i els punts d'enllaç entre parets perpendiculars van ser els dos espais on es van agrupar les esquerdes, sobretot pel mal disseny dels edificis.

Per altra banda, l'investigador Fructuoso Maña va posar l'Eixample de Barcelona com un exemple de situació de risc sísmic per les construccions, ja que els estils arquitectònics presents –com ara el modernisme– no van tenir en compte criteris sísmics, i espais com ara balcons o escales interiors serien especialment perillosos en cas d'un terratrèmol. Per tot això, la normativa obliga que els edificis de més de deu anys disposin d'un aval tècnic, que és imprescindible en les rehabilitacions o per tenir la cèdula d'habitabilitat, i introduir en la construcció criteris preventius amb vista a un terratrèmol. En aquesta línia, Teresa Susanna, de l'Institut Geològic de Catalunya, creu que la manca a Catalunya de terratrèmols forts és un dels motius que poden fer abaixar la guàrdia: «falta cultura sísmica i educació».

INAUGURACIÓ MUSICAL