Les escultures colossals d'Igor Mitoraj, volgudament incompletes i emulant el desgast del pas del temps, remeten a l'imaginari de l'arqueologia grecoromana. L'artista assenyala que s'inspira en l'home actual, en la vida contemporània, i que la connexió clàssica és tan sols un aspecte exterior. «No vull ressuscitar les escultures antigues sinó l'art antic», que considera un referent, igual que la societat, i en reivindica els valors de proporció d'un i de democràcia de l'altra. «Ens hem oblidat d'aquesta font originària de la nostra civilització», sosté. Defensa que, com tot art figuratiu, el seu també pot ser objecte d'opinions de tot tipus, malgrat que es manifesta al marge de tendències. «La moda no m'interessa gens», indica, i apunta que el qualificatiu de la crítica amb què s'ha sentit més identificat és «transneoclàssic». Les estàtues beuen de l'academicisme. Són bustos, torsos nus, de figures mitològiques com àngels i centaures, interpretades sota un prisma personal, però evocadores de la bellesa dels clàssics mediterranis, i amb materials naturals (marbre, granit, bronze, ferro) que busquen evocar aquesta «ànima» de l'art antic. Un dels seus signes d'identitat són les figures embenades i els rostres momificats, sempre en representacions humanes amb caps trencats o sense braços, mutilats, com moltes de les escultures de l'antiguitat que avui són als museus.
El programa Art al carrer que impulsa l'obra social de «la Caixa» pretén trencar les barreres que allunyen el públic dels museus i de les sales d'exposicions. En aquest cas, és una trobada espontània: el vianant se sorprèn encuriosit pel conjunt d'obres un total de 23 col·locades en plena rambla de Catalunya, i concentrades entre Gran Via i Consell de Cent. «Vam discutir molt quin era el lloc idoni. La Rambla és un escenari perfecte perquè és com un teatre», diu Mitoraj. No cal dir que les peces estan sotmeses tant a les inclemències atmosfèriques com al contacte humà. En aquest sentit, l'artista afirma: «M'encanta el contacte personal i epidèrmic amb les escultures, sobretot quan els infants s'hi volen ficar a dins», assegura. Una part de l'exposició ja s'ha pogut veure en altres ciutats com ara Granada, València, Palma, Vigo i Sevilla. A Barcelona (on s'hi estarà fins l'1 de juliol) s'hi exhibeixen tres peces monumentals inèdites. A més, la iniciativa es completa amb altres peces a Caixafòrum: dues escultures al pati anglès, i 14 marbres i 35 dibuixos al vestíbul del centre cultural. Ricard Fornesa, president de «la Caixa», assegurava ahir que aquesta línia de treure l'art al carrer es repetirà a Barcelona amb altres artistes com ara Manolo Valdés. No és el primer cop que Igor Mitoraj aterra a Barcelona, on ja va exposar l'any 1989 a la galeria Joan Gaspar. Nascut a Alemanya el 1944 però d'origen polonès, Mitoraj es va formar al costat de l'artista Tadeusz Kantor. Les seves obres han viatjat arreu del món, i els últims anys ha protagonitzat altres exposicions urbanes: als jardins de Louvre de París, a Polònia, i també al fòrum de Trajà de Roma. Després de Barcelona, la mostra que patrocina «la Caixa» anirà a Sant Sebastià, la Corunya i Madrid.