Passa a la plana següent

Ve de la plana anterior

ICV s'ha adonat que en les eleccions catalanes, espanyoles o europees aconsegueix més d'un 7% de vots en molts pobles on mai no ha presentat llistes municipals, mai no hi ha fet cap míting electoral i, fins i tot, no hi té ni un militant. Per lògica –si més no, això és el que es pensa als despatxos de la seu del carrer Ciutat–, tots aquests simpatitzants votarien també els ecosocialistes en les municipals si hi hagués una candidatura d'ICV al seu poble o ciutat. I així Iniciativa guanyaria regidors per tot el país sense gairebé ni baixar de l'autocar. Amb aquesta hipòtesi, que quedarà confirmada o desmentida el 27 de maig, ICV va posar-se a treballar ja des del 2004 per estendre's territorialment i arribar el 2007 a les 300 llistes pròpies. Màrius Garcia, que va assumir la secretaria d'organització del partit el desembre del 2003, amb només 27 anys, és un dels principals artífexs de la brutal multiplicació de candidatures verd-i-roges –de 197 a 291, un 47% d'augment en només quatre anys– de la qual Iniciativa es vanta.

ELS «INCENDIS» AMB EUIA, REDUÏTS A LA MEITAT.
Que no hi hagi guerres territorials entre els ecosocialistes i els seus socis comunistes –pocs i escindits entre ells– és tan difícil com que Convergència i Unió es deixin de barallar. Aquest cop, però, els conflictes entre ICV i EUiA s'han reduït a la meitat. Els dos socis aniran per separat en sis municipis. A Ripollet, que té 37.000 habitants, Malika Zedjaoui encapçala la llista d'ICV-EUiA-EPM. I Modesto Olivera és el número u de la d'Esquerra Unida-Izquierda Unida. A Olesa de Montserrat, que supera els 21.000 habitants, es presenten per separat l'Entesa dels Olesans-ICV-EPM i el Bloc Olesà-Esquerra Unida-Izquierda Unida. Els electors també es trobaran que podran votar llistes diferents a Abrera o a Piera. Però s'han apagat els onze focs que hi havia en ciutats més importants, com ara Tarragona, el Prat, Santa Perpètua de Mogoda i la Llagosta.

TRENQUEN LLISTES CONJUNTES AMB EL PSC.
ICV ha trencat algunes de les 14 llistes conjuntes que en les municipals del 2003 va compartir amb el PSC. A Vilafranca del Penedès, Premià de Dalt o Sitges, per exemple, ara té candidatura pròpia, tot i que encara depèn dels socialistes en municipis com Igualada. Compartir la llista amb el PSC assegura a ICV obtenir algun regidor còmodament, però la fa invisible, l'impossibilita marcar un perfil propi, la deixa sense arguments per rebatre els que l'acusen de ser la marca blanca o la crossa dels socialistes. I deixa un buit a l'esquerra que acaben omplint partits extraparlamentaris.

«HEM DE POSAR LA DRETA AL SEU LLOC».
L'aposta d'ICV-EUiA-EPM és clara: fer tripartits allà on sigui aritmèticament possible. «Hem de posar la dreta al seu lloc: a l'oposició», diu el secretari general, Jordi Guillot. Per això, que ICV trenqui les llistes conjuntes i es presenti per primer cop en molts llocs no hauria d'amoïnar gaire els alcaldes del PSC: si els candidats verd-i-rojos compleixen les consignes que llancen Saura i la resta de dirigents, prioritzaran els pactes d'esquerres. El que sí que pot fer mal al PSC i a ERC és que en alguns municipis ICV no obtingui prou vots per tenir un regidor però sí els en resti prou a les esquerres perquè en perdin algun. És un mal de creixement, però, que ja va tenir el PSUC per culpa del PSC l'any 1983 i els socialistes a causa d'Esquerra el 1992. I un problema que es troba la mateixa ICV cada cop que s'ha presentat per separat d'EUiA.

SIS ALCALDES D'ICV GOVERNEN AMB CIU.
Tot i basar les seves campanyes en l'eix dreta-esquerra i a acusar CiU de pactar només amb el PP –fins i tot després que Mas anés al notari–, ICV ha demostrat no tenir gaires problemes per fer pactes a la basca. De fet, un de cada quatre alcaldes ecosocialistes ho són gràcies a pactes amb CiU. Sis alcaldes, els de Montblanc, Santa Perpètua de Mogoda, Cerdanyola del Vallès, Arenys de Munt i Esparreguera, governen amb CiU. I fins i tot, el dels Pallaresos, va pactar amb el PP, a més del PSC, per ser alcalde –ICV el va fer fora del partit fulminantment–. En la legislatura que ara acaba també hi ha hagut dos alcaldes de CiU que ho han estat amb els vots d'ICV, i els ecosocialistes han participat en set governs més encapçalats per alcaldes de la federació. ICV només té una alcaldessa: la de Santa Perpètua de Mogoda, Isabel Garcia. Però un 44,3% dels candidats que presentarà ara són dones.

PREOCUPACIÓ PEL «CAS PÒRTULAS».
Aquestes municipals són les primeres que ICV-EUiA no afronta des de l'oposició a la Generalitat. Això els ha ajudat a fer més llistes que mai. Però també comencen a notar el desgast que suposa tenir la conselleria d'Interior. La detenció de Núria Pòrtulas i l'aplicació de la llei antiterrorista –que ICV sempre ha repudiat però que ara ha d'aplicar– ha generat preocupació en càrrecs territorials que temen veure's perjudicats, sobretot a les comarques gironines. Tretze de les 291 candidatures d'ICV-EUiA, les encapçalen joves –ahir es van presentar a Barcelona–. Joves d'Esquerra Verda i Alternativa Jove calculen aconseguir uns 40 regidors i s'han fixat l'objectiu de resoldre el problema de l'habitatge. Les joventuts ecosocialistes tenen 209 candidats en les 291 candidatures verd-i-roges. Els alcaldables joves es presenten per Matadepera, Balaguer, Tortosa, Sant Joan de Vilatorrada i Torrefarrera, entre altres municipis.