Manresa debat en el si de les pròximes eleccions municipals l'aplicació del model de creixement, amb vista a un augment previst de 20.000 habitants en els pròxims vuit anys, i la gestió de la immigració, que ha augmentat un 12% en els últims sis anys.

La capital del Bages ha passat del 2 al 14% de ciutadans immigrats en els últims sis anys. Des del consistori manresà, format per un govern de coalició tripartit entre PSC, ERC i ICV-EUiA, s'ha apostat per una via d'integració al municipi, oferint reunions de benvinguda als immigrats i informant-los sobre els aspectes generals de la ciutat i de la societat catalana. L'actual alcalde de Manresa, Josep Camprubí (PSC), afirma: «La política que hem fet fins ara és bona i poques coses hem de canviar, perquè hem aconseguit una cohesió social sense grans problemes.» Des de l'oposició, tant CiU com PP coincideixen a afirmar que la política desenvolupada no és la correcta. Per Josep Vives, alcaldable per CiU, el model d'acollida que hi ha «no serveix per res tal i com està estructurat perquè ha de marcar unes obligacions a les persones nouvingudes, no unes voluntats ni uns bons desitjos». Xavier Javaloyes, del PP, coincideix amb aquesta postura, però Núria Sensat, d'ICV-EUiA, considera que «no s'ha de caure en el parany de la demagògia ni demanar carnet per punts». Tot i això, un dels seus socis en el tripartit, Ignasi Perramon, d'ERC, creu que seria bo fer «un informe d'arrelament». Directament relacionat amb la gestió de la immigració, trobem un nou partit: la xenòfoba Plataforma per Catalunya. Xavier Arcas, líder d'aquest partit a Manresa, ha assegurat que si governen «prohibiran el mocador al cap o faran llistes evidenciant les empreses que prefereixen contractar estrangers». Sensat ja ha avançat: «Si aquest partit fa argumentacions que estan fora de la llei i no respecten els drets humans els durem als tribunals.»

Els immigrats estan repartits per la ciutat, però els barris més degradats en tenen els índexs més alts: al barri antic (18'2%), Vic-Remei (11'3%) i les Escodines (10%). La renovació d'aquests barris és una qüestió que ha marcat la capital del Bages en les últimes dècades i amb diferents iniciatives. L'any 1994, amb el govern de CiU, es va crear l'empresa municipal FORUM per fer aquesta tasca. L'any 2001 es va dur a terme el pla integral de revitalització del nucli antic, amb el govern tripartit, però el motor va venir amb el posterior ajut econòmic del pla de barris de la Generalitat, que ha dotat la ciutat amb 8'3 milions d'euros. Tot i això, entre l'octubre del 2005 i el juliol del 2006 es van ensorrar tres edificis en aquesta zona. Perramon, com a responsable de la regidoria d'habitatge, assegura: «Es va pel bon camí, tot i que encara s'ha de treballar fort, ens falten interlocutors socials al barri antic.» La realitat és que la rehabilitació ja es comença a veure amb diferents projectes. Tot i això, Vives afirma: «El problema radica en el fet que davant d'actes vandàlics l'Ajuntament no actua. Hi ha d'haver justícia i ordre.» Javaloyes diu que són primordials «les tasques paral·leles a la rehabilitació, com el comerç i el treball».

CREIXEMENT DEMOGRÀFIC
El pla director urbanístic del pla de Bages preveu que Manresa creixi fins als 93.000 habitants l'any 2015. Per això, els cinc partits amb representació al consistori han consensuat un pla que fixa un model de ciutat amb les infraestructures i equipaments necessaris d'acord amb aquest creixement. Un d'aquests projectes és una xarxa comarcal de trens que posarà en contacte diverses poblacions de la zona amb Manresa aprofitant les línies actuals de mercaderies. Camprubí destaca la importància «de millorar les comunicacions amb Lleida, Girona i França, l'alliberament del peatge de l'autopista Manresa-Terrassa i el que ja s'està configurant com l'Autoritat Metropolitana del Bages». Aquestes i altres iniciatives estan apuntades en el pla descrit, però un dels punts de discòrdia ha estat la unió de l'eix Diagonal amb l'eix Transversal.

ICV-EUiA es va desmarcar de l'opció defensada pels altres quatre partits perquè «és l'opció més econòmica i que respecta més l'entorn». Camprubí creu que l'altre «opció causava menys mal a la pagesia i a la població, i en les properes setmanes s'arribarà a un acord amb els veïns i la Generalitat a partir d'aquesta opció». Sensat explica que «aquestes modificacions són un error perquè preveuen un gran aqüeducte que farà mal als ulls».

Pel que fa al futur govern, les formacions afirmen que no és hora de parlar de pactes, però evidencien les seves prioritats. Després de 12 anys de tripartit, sembla que podrien continuar. Perramon assegura que és la seva «opció preferent» i Camprubí diu que «s'hi sent còmode». Sensat assegura que treballaran per «garantir un govern d'esquerres, però a partir d'un nou pacte». Vives afirma: «Continuar amb el mateix és reaccionari i esperem nous escenaris.» Javaloyes creu que hi ha d'haver «un canvi» i que podria implicar un pacte amb CiU.