En els últims tres anys, a Barcelona, els desplaçaments en metro han augmentat un 7,2 per cent i els de les línies urbanes de Ferrocarrils de la Generalitat, un 9,6 per cent. En canvi, els viatges amb autobús només han crescut un 2,7 per cent. És el mitjà de transport públic amb l'increment de demanda més moderat, segons les dades facilitades després de la última reunió del Pacte de la Mobilitat entre representants de l'Ajuntament i de la societat civil. Tot i això, un 40 per cent dels barcelonins que es desplacen en transport públic ho fan en autobús. El repte ara, com apunten tècnics de mobilitat consultats per aquest diari, és millorar la xarxa d'autobusos. Potser per aquest motiu, aquest mitjà de transport ha adquirit un paper gairebé de protagonista, en la majoria dels programes electorals dels partits polítics que opten a l'alcaldia de Barcelona.

Des del PSC, proposen incorporar 100 vehicles més a la flota actual de 1050 autobusos urbans que cobreixen les 110 línies que hi ha a la ciutat. Els socialistes aposten també per fer parades «més modernes, millorar els sistemes d'informació a l'usuari i fer més quilòmetres de carrils bus». Els socis de govern de l'alcalde Jordi Hereu, ICV–EUiA i ERC, tenen un programa semblant. En el pròxim mandat, republicans i ecosocialistes volen que la xarxa d'autobús deixi de ser radial per convertir-se en octogonal, és a dir, més descentralitzada.

Les propostes de l'alcaldable de CiU, Xavier Trias, són més concretes. En el programa dels convergents, l'increment de la flota d'autobús hauria de ser del 50 per cent, fins a arribar als 1.575 vehicles. La freqüència de pas no hauria de superar els 15 minuts en cap recorregut i en les línies amb més demanda hauria de ser, com a màxim, de 5 minuts. També opten per instal·lar sistemes de comunicació dels conductors amb els centres de control i volen que els usuaris estiguin més i millor informats. Tots els partits, sense excepció, coincideixen en la necessitat d'implantar la prioritat semafòrica per la xarxa d'autobús.

TRANSPORT NOCTURN
Els barcelonins tenen una necessitat real de transport nocturn. Uns 25.000 passatgers van fer servir el metro el primer dissabte a la nit, el 14 d'abril, que es va posar en marxa aquest servei ininterrompudament com a prova. El nombre d'usuaris s'ha mantingut en les setmanes següents. El període de proves de l'obertura del metro a la nit acaba el 13 d'octubre i, per tant, serà feina del pròxim govern municipal avaluar-ne els resultats i decidir com queda l'oferta de transport nocturn. L'aposta de totes les formacions és millorar el servei que, ara per ara, és provisional. Des del PSC volen que el suburbà també obri les nits de divendres a dissabte i, a més, que entre setmana tanqui mitja hora més tard. Tot i que l'alcaldable d'ICV–EUiA, Imma Mayol, va mostrar-se favorable a obrir el metro totes les nits de la setmana és una proposta que no està inclosa en el seu programa electoral i es limita, com els socialistes, a demanar l'obertura d'aquest servei també els divendres. Per la seva part, ERC proposa fer un pla de metro que «ha de servir per impulsar una política innovadora capaç de catapultar Barcelona cap al segle de la mobilitat sostenible».

D'altra banda, tots els partits coincideixen a demanar la construcció d'intercanviadors tan importants com ara el de la plaça Catalunya i continuar amb les obres de prolongació que ja estan en marxa en algunes línies.

CONNEXIÓ DEL TRAMVIA
El tramvia és el transport metropolità més jove, només fa tres anys que ha tornat als carrers de la ciutat. Tot i que ja hi ha algun projecte d'ampliació, la gran assignatura pendent és la connexió de les dues línies, Trambaix i Trambesòs. Els partits recuperen aquestes idea, però ICV–EUiA és l'únic que aposta perquè la connexió entre les dues xarxes tramviàries es faci per la Diagonal, tal com recull el pla director d'infraestructures.

L'ÀREA VERDA
El debat sobre l'àrea verda ha estat present en tot aquest mandat. L'alcaldable del PSC va ser el responsable d'aplicar aquesta mesura amb l'objectiu de dissuadir el trànsit al centre de la ciutat. Ara que l'equip de govern ha aconseguit que en bona part dels districtes de Barcelona s'apliqui aquest sistema de regulació de l'aparcament, els socialistes preveuen en el seu programa electoral acabar amb els anomenats espais frontera, és a dir, carrers que en una vorera són de pagament i en l'altra, no. Els convergents, que mai han reconegut que aquestes zones d'aparcament contribueixin a disminuir el trànsit, continuen demanant la gratuïtat per als residents que tinguin el seu vehicle aparcat en un mateix punt vuit dies seguits.