divendres, 4 de maig de 2007
> Contra el ciclisme alcohòlic
l'escaire
MIQUEL PAIROLÍ.
|
No fa gaire temps que els mitjans van explicar el cas d'una noia que va ser multada perquè conduïa en estat d'embriaguesa una bicicleta pels carrers de Barcelona. Era de matinada i la noia venia d'una d'aquestes festes majors de barriada que hi ha a la ciutat. Aleshores la notícia va ser considerada una curiositat, una anècdota. Ara el fet ja ha perdut aquesta condició i s'ha convertit en un assumpte perfectament regular. No sabem com va acabar aquell cas, però, des d'aquest mes, els ciclistes que tinguin a la sang més alcohol del que permet la llei seran castigats per la policia a totes les vies públiques del país. Com si no fos prou difícil anar en bicicleta estant borratxo! Aquesta repressió del ciclisme alcohòlic sembla el pas previ a multar els bevedors que vagin a peu, una disposició que ara encara sembla una broma però que no dubtem que un dia o altre també arribarà, emparada en els mateixos arguments: garantir una mobilitat més segura, sana i sense perills, evitar que els excessos d'uns pocs insensats ens puguin perjudicar a tots, etc. Ah, la bondat de les lleis! Entre la nova normativa referida als ciclistes també hi figura que seran castigats els que portin remolc. És una prevenció entranyable, gairebé dolça, que ens ha desvetllat vells records. El ciclista amb remolc és una imatge que pràcticament ha desaparegut de carrers, camins i carreteres, però que no era pas tan estranya fa quaranta anys. Llavors, el ciclista amb remolc era una figura popular i humil, un treballador, un repartidor de diaris o fins i tot de begudes, de gasoses, cerveses, etc. Només hagués faltat que l'autoritat els hagués perseguit. Aquesta llei, per sort, arriba a misses dites. De ciclistes amb remolc a penes en queden. Si en veiem algun, són aquestes persones que s'han entestat a fer, per exemple, la volta al món amb bicicleta i duen l'equipatge en un fòtil que van arrossegant. Quan arribin a territori català deuran haver de facturar el remolc amb tren i encendre un ciri a santa Rita per recuperar-lo. Ah! No sé pas què faríem sense les lleis!
|
)
