Poc s'ha parlat d'urbanisme durant la precampanya electoral a Barcelona i no es preveu que se'n parli gaire més si mirem quines són les prioritats dels partits en els seus primers missatges de campanya. Ni una paraula dedica ICV-EUiA en el seu resum de programa a l'urbanisme. Tampoc se'n troba cap referència concreta entre les Cent noves idees que ha proposat Esquerra. El PSC es limita a dir que continuarà amb els grans projectes de transformació que hi ha en marxa i CiU i el PP tampoc fan referències concretes, excepte la coincidència de tots dos d'impulsar una revisió del pla general metropolità, que data de 1976.

Els candidats prefereixen aquests dies parlar d'habitatge públic, de seguretat, d'integració de la immigració, de compaginar l'èxit turístic amb la qualitat de vida, de fer una ciutat més assequible a les persones, dels assumptes més aviat domèstics de la gestió diària de la ciutat. És un símptoma de l'esgotament del model de desenvolupament urbanístic de la ciutat, de la gran transformació que es va iniciar amb la preparació dels Jocs Olímpics del 1992 i que ha culminat durant el 2004 amb el Fòrum de les Cultures i la transformació del que quedava de litoral d'indústria residual a la ciutat. El «model Barcelona», de ciutat d'èxit que aprofita els grans esdeveniments per assumir nous projectes urbanístics i d'internacionalització, ha arribat a convertir-se en un model en altres països de com es pot afrontar la reconversió de vells espais industrials, segons els més entusiastes defensors de la feina realitzada durant l'última vintena d'anys. Però fins i tot aquests, entre ells els dirigents del PSC, advoquen ara per un gir cap al microurbanisme, la cirurgia petita i poc mediàtica sobre els vells barris existents. Els crítics amb el «gegantisme» transformador dels últims anys, és clar, coincideixen de ple que ja no dóna més de si i que l'operació de Diagonal Mar, d'edificis molt alts i espai lliure en superfície, més propis del model americà, marca la fi del model. CiU reclama, per exemple, que el 22@ recuperi l'ànima social que se li suposava en el moment d'engegar-se la transformació del vell Poblenou industrial i que s'eviti l'expulsió de l'activitat econòmica tradicional del barri i la destrucció del patrimoni.

Una urgència que també reclama ERC. Si durant aquests quatre anys de tripartit municipal Esquerra ha plantejat vots crítics al govern, han estat precisament en els assumptes urbanístics, per l'excés de densitat al 22@ i Diagonal Mar o pel trasllat del mercat dels Encants un cop es faci la reforma de les Glòries. La discrepància d'Esquerra, que vol el mercat a la Monumental, ha estat a punt de deixar aquest projecte sense aprovar-se abans de la cita electoral, cosa que el PSC volia evitar fos com fos fins que es va arribar a una fórmula de compromís: s'aprova una reserva d'espai a la plaça per als Encants, i després ja veurem on els posarem.

Iniciativa posa l'èmfasi en els espais verds i insinua en els seus compromisos electorals el desenvolupament prioritari dels jardins i parcs previstos en els grans projectes de transformació i també demana trobar nous espais verds en zones estratègiques dins de la ciutat, en barris densos amb poc espai públic.

El PP vol una millor coordinació amb els municipis del conjunt de la regió metropolitana i que es produeixi una més justa distribució de càrregues i beneficis urbanístics.

Llegint els programes dels partits, el que queda clar és que els pròxims quatre anys l'Ajuntament, el governi qui el governi, viurà de les rendes del que s'ha planificat aquest mandat: la transformació de la plaça de les Glòries Catalanes, el desenvolupament del 22@, la transformació del corredor ferroviari de la Sagrera i Sant Andreu un cop s'hi instal·li l'alta velocitat, el campus del Besòs, la cobertura de les vies de Sants, el nou barri de la Marina de la Zona Franca i el que es farà al sector industrial del Bon Pastor i Sant Andreu, per exemple. Les diferències, doncs, ja són de matís, sobre com s'aplicarà, amb quines prioritats i amb quins criteris socials.