Lloret va ser ahir la capital de les puntaires. S'hi van reunir 3.500 puntaires d'arreu de Catalunya i de l'Estat espanyol. N'hi havia de Huelva, Bilbao, Móstoles, i també de Barcelona, Gandia, Palma de Mallorca, Llagostera i Sabadell. De tot arreu.

Tot just eren quarts d'onze del matí i els trabucaires de la Jonquera, els grallers, els geganters i els capgrossos amb una fressa infernal intentaven despertar la gent del centre de Lloret. Devien despertar-ne poca perquè al carrer hi havia menys gent que a la riera de matinada. La fressa conduïa a l'antic sindicat on les puntaires de Lloret, coordinades per la lloretenca Lola Ràfols, han muntat una exposició, oberta fins al 13 de maig, dedicada a les puntes. L'exposició està formada per treballs de les lloretenques i, sobretot, de les àvies de Lloret. Hi ha vestits de bateig, del ball de plaça, mocadors, tovalloles, estoigs per als mocadors de paper, tot de punta. «De l'època en què les hores no tenien preu i les àvies s'hi dedicaven», explica Ràfols. A la mostra també hi ha un mocador que les puntaires van fer arribar a la infanta Cristina el dia que es va casar. Ahir la hi van convidar, però, naturalment, no hi va assistir. I encara bo, perquè 3.500 puntaires són moltes i l'acte requeria una bona organització. Les puntaires eren al passeig, tallat al trànsit. El passeig Cinto Verdaguer es va convertir en un mercat dedicat a les puntaires i es va omplir de patrons, boixets, fils i estris diversos que aquestes dones –perquè majoritàriament són dones– necessiten per fer les puntes, que per a elles és una manera de relaxar-se. Sembla contradictori que un treball tan complicat i minuciós relaxi les puntaires. Les hauria de posar nervioses. El que les relaxa, es veu, és la fressa dels boixets. Ahir, temien que la pluja els aigualís la festa. No va ser així i els boixets es van poder embolicar.