«En el mural en què treballo i que anomenaré Guernica expresso la meva execració de la casta que ha enfonsat Espanya en un oceà de dolor i mort.» Amb aquestes paraules definia el pintor malagueny Pablo Picasso la seva obra més característica, el Guernica.
La Fundació Palau de Caldes d'Estrac pretén mostrar com el geni malagueny va crear el quadre, en una exposició amb dos grans àmbits paral·lels però inseparables per entendre el context en què fou creada l'obra. En una primera part de l'exposició, es mostren imatges del bombardeig feixista a la ciutat de Gernika, reproduccions dels obusos llançats des de l'aviació nazi, i la reproducció radiofònica de l'ultimàtum decretat pel general Mola a la província de Biscaia, que situen l'espectador en el context històric del moment, l'abril de l'any 1937. A partir d'aquí, i en el segon àmbit de la mostra, s'explica mitjançant reproduccions d'esbossos i plafons com Picasso va donar forma al Guernica.
Tot arrenca el gener de 1937, quan Picasso va rebre l'encàrrec de fer un mural per al pavelló de la República Espanyola a l'Exposició Internacional que aquell any es feia a París. Tal i com explica el director de la Fundació Palau, Josep Sampera, «durant mesos el pintor no va saber què plasmar al llenç, però quan a l'abril va veure la notícia i les imatges del bombardeig de Gernika es va indignar tant que va plasmar aquest sentiment en menys de quaranta dies».
L'exposició també aporta un altre testimoni de valor. Les fotografies que Dora Maar, amant del pintor, va fer de tot el procés d'elaboració del quadre per encàrrec de la revista francesa Cahiers d'Art. Al final de la mostra l'espectador té la possibilitat d'interactuar-hi penjant missatges a favor de la pau mundial en uns plafons.
MOSTRA ITINERANT
El director de la Fundació va explicar que la mostra sobre la creació del Guernica seguirà el circuit de la xarxa de museus locals durant dos anys. Sampera va ressaltar el fet que la mostra, promoguda per la Fundació Palau, la Diputació de Barcelona i la Caja de Ahorros del Mediterráneo, coincideixi en el setantè aniversari del quadre i el norantè aniversari del poeta Josep Palau i Fabre.