Tot i que la peça recuperada ha quedat instal·lada al Saló del Tron com a frontispici d'un retaule també fragmentari sobre la vida de sant Bartomeu procedent així mateix de Cruïlles, el catedràtic Joaquín Yarza, una eminència en art medieval català i espanyol i convidat ahir expressament pel bisbat i el Departament de Cultura perquè comentés públicament l'obra, va descartar que hi tingui cap mena de relació, ni per la datació ni per les qualitats de la pintura, molt superiors, exuberants i elaborades en el cas de la taula adquirida ara. De fet, les diferències entre els dos conjunts són substancials. «S'ha salvat una pintura important però no sabem de quin retaule procedia», va dir Yarza, que no obstant va refermar-se en la convicció que caldria datar-la a finals del segle XV per alguns elements iconogràfics i estilístics que confirmen la influència del gòtic flamenc, que va ser tardana a Catalunya per «la força de la tradició autòctona». El catedràtic va subratllar l'excepcionalitat de la peça, una de les poques conegudes de l'escola gironina de l'època, per la delicadesa en la descripció dels rostres i per la superació de la influència de Jaume Huguet, el gran mestre del gòtic català, amb solucions de perspectiva que revelen la mà d'un artista que «havia assimilat les ensenyances i se n'havia independitzat». L'obra, a més, presenta una singularitat enigmàtica: tot i representar els personatges apropiats a les escenes de la crucifixió, aquí és sant Joan qui apareix discutint amb un alt càrrec romà per l'enterrament de Crist, i no pas Josep d'Arimatea com estableix la tradició.

El fragment recuperat, de 120x120 cm, havia estat traslladat des de la sagristia de l'església de Cruïlles fins al Museu Diocesà de Girona el 1938 per preservar-lo de les destruccions i els saquejos de la guerra. Consta que va conservar-se al nou emplaçament fins al 1945, en què els responsables del museu van adonar-se de la seva desaparició. Quasi quaranta anys després, el Departament de Cultura ha pogut seguir-ne el rastre per la sol·licitud d'exportació de la peça formulada per un particular que, segons el conseller Joan Manuel Tresserras, va adquirir l'obra a un antiquari i, per tant, «en una operació completament legal». Tresserras va aprofitar l'ocasió per invitar altres col·leccionistes privats que tinguin obres d'aquest valor «a fer gestos que facilitin l'accés públic a aquest patrimoni fonamental», en clara referència a l'art procedent d'espoliacions de la postguerra, quan la seguretat, va admetre el conseller, «no estava ni de bon tros garantida». La Generalitat, per la seva banda, que ha pagat per la crucifixió de Cruïlles 210.000 euros, ofereix, va dir, una «decidida voluntat de diàleg» amb els propietaris. El bisbe de Girona, Carles Soler, es va felicitar d'una recuperació que «ha de fer assequible a la societat el significat religiós de les imatges en un moment en què els continguts espirituals s'escapoleixen».