| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | divendres, 29 de març de 2024


dissabte, 28 d'abril de 2007
>

Euskadi tropical



música

FERMIN MUGURUZA / XAVIER MERCADÉ.

+ Muguruza, en una imatge d'arxiu. Foto: LLUÍS CRUSET.

L'actual estat de les coses a Euskadi requereix més que mai paciència i tranquil·litat. Almenys així ho ha reflectit Fermin Muguruza en el seu darrer disc, Euskal herria jamaika clash, un treball en què recupera l'antiga crida dels Hertzainak del seu primer disc del 1984, on en la cançó Arraultz bat pinu batean cantaven a ritme de reggae per una Euskadi lliure i tropical on el roure de Guernica seria substituït per una palmera. Una via que ja havia experimentat l'any 2000 en el disc FM 99.00 dub manifest, però que ara ha arrodonit amb una estada als estudis de gravació de Kingston (Jamaica) que potser ha suavitzat les formes i alentit els ritmes però que en cap moment ha disminuït la seva capacitat crítica aconseguint fer el xoc cultural que suposa fusionar les arrels basques amb les jamaicanes.

Tres anys sense pujar a un escenari ha estat excessiu per a una bèstia escènica com és el mitjà dels germans Muguruza i per això s'ha desdit de la retirada dels escenaris que va anunciar l'any 2004 amb el Komunikazioa Tour, engegant aquest Talka Tour 2007, que va tenir la seva aturada en una repleta sala Razzmatazz el dijous passat. Un públic ja experimentat en els maratonians concerts del basc i que amb els anys han anat deixant les banderes i les insígnies a casa. Muguruza no és un músic acostumat a decebre els seus seguidors, són 27 anys a sobre l'escenari i ja se les sap totes. Durant les dues hores i quart de concert va tenir temps per fer un generós repàs no sols en el seu nou disc, sinó també en tota la seva trajectòria. Tot i la cadència dels ritmes jamaicans va saber impregnar les cançons de la força habitual dels seus directes i finalment va acabar imposant-se l'estil més irreductible i combatiu de Muguruza, amb un Radio Raheem de Negu Gorriak col·locat estratègicament a les primeres cançons del concert o utilitzant fragments d'El último ska de Manolo Rastamán, de Kortatu, per atraure les enyorances de joventut. Tot acompanyat per una completíssima banda de 13 músics, l'Afro-Basque Fire Brigade, amb el teclista Franklin Bubbler Waul i la corista Stephania Walace vinguts de terres jamaicanes. Un grup en què la txikitixa de Xabi Solano té tanta importància com les guitarres d'Oskar Benas i on l'acurada secció de metalls competeix directament amb la impressionant veu de Sorkun. Les infinites direccions musicals van anar prenent cos durant la nit marcades per l'ànima negra que va tenir un record al mestre Bob Marley (Redemption song) i va acabar el concert amb una veritable festa amb dos himnes imprescindibles per comprendre la cultura basca, Gora herria i Sarri Sarri, i Muguruza vestint els colors del Barça amb una samarreta, és clar, amb el 23 d'Oleguer Presas.





Lloc i dia: Sala Razzmatazz (Barcelona). 26 d'abril


Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.