L'endemà que es tanqués el termini per registrar-les, els partits van donar a conèixer el nombre de candidatures a les eleccions municipals del 27 de maig. CiU, el PSC, ERC, el PP, ICV-EUiA i Ciutadans concorren als 946 municipis catalans amb més de 3.200 llistes, una xifra que pot augmentar considerablement quan es publiquin totes en els butlletins oficials de la demarcació. Malgrat perdre'n una vintena respecte a les locals del 2003, la federació és qui en presenta més, 884, tot i que ERC, el PSC i ICV-EUiA creixen en un centenar cadascun. Els socialistes atribueixen a la «radicalització» de la federació la fuga de candidats al PSC.
De les 902 llistes que CiU va presentar el 2003 passa a un total de 884, però si ha reduït les candidatures als municipis, les ha incrementat en les entitats municipals descentralitzades (EMD), ja que en presenta 37, 18 més que ara fa quatre anys. El PSC és el segon partit en nombre de llistes (775), un 15% més que les 680 del 2003. S'hi han de sumar les 25 de les EMD. Els socialistes retallen distàncies amb la federació respecte a les passades locals, quan CiU presentava 222 candidatures més. Ara aquesta diferència queda en 110. Tant la federació com els socialistes concorren amb 11.000 candidats i cobreixen percentualment pràcticament tot el territori.
ERC es configura com la tercera força a les municipals, amb l'increment més gran de llistes, de 550 a 688. Els republicans confien a pujar dels 114 alcaldes que tenen fins als 200. El PP també experimenta un lleuger augment i passa de les 523 candidatures a les 545. Força més gran és el creixement d'ICV-EUiA, que puja de les 197 a prop de 300. Tot i això, les dues forces de la coalició es presenten per separat en sis municipis –Piera, Olesa de Montserrat, Granollers, Abrera, Ripollet i Salt– per desavinences en les llistes. La gran incògnita és Ciutadans, que amb 81 candidatures concorre a unes locals per primer cop després d'haver obtingut tres diputats al Parlament.
El secretari d'organització i director de campanya del PSC, José Zaragoza, va furgar ahir en la pèrdua de llistes de CiU. «Disminueixen en quantitat i qualitat», va dir, posant d'exemple la de Barcelona. Zaragoza va assegurar que «la radicalització» de la federació explica el pas d'alguns dels candidats a les llistes del PSC. A la demarcació de Girona hi ha hagut cinc casos de traspàs de candidats –Vila-sacra, Albons, Rabós, la Tallada d'Empordà i Vilobí–. Tots han negat que la decisió tingui a veure amb els motius esgrimits pel director de campanya
