Tan bé com anàvem, tant com a tothom li agrada la diada de Sant Jordi i com tothom està d'acord a dir que és la gran festa de Catalunya, i ja han sortit aquest any les veus dels qui afirmen que el model està caducat i que s'ha de canviar. Tu dius de qualsevol cosa, d'una festa, d'un diari, d'un programa de televisió, d'un partit polític o del pa amb tomàquet, que el model està caducat i tothom t'escolta i tens la difusió assegurada. Els únics que al món i a Catalunya en particular no caduquen sinó que sempre es mantenen frescos i com acabats d'envasar són els que tot ho troben malament i es lleven i tornen al llit rondinant. Ara li ha tocat a Sant Jordi.

Si la festa de Sant Jordi té un model, és un model que s'ha anat construint amb el temps i amb la col·laboració de tothom. Primer va ser El Día del Libro, un invent d'uns il·lustrats catalans una mica llepes dela dictadura de Primo de Rivera que volien homenatjar Cervantes, mort un 23 d'abril. Després uns altres il·lustrats catalans van descobrir que en aquesta data havia nascut i mort Shakespeare i van neutralitzar el patrocini. Josep Pla ens va fer el favor de morir un 23 d'abril, i ja tenim la festa catalanament evolucionada.

Als que han posat de moda proclamar que abans tot anava bé i no com ara, que tot va malament i ningú no llegeix ni parla en català, jo els recordaré que els llibres que es venien pel Día del Libro d'una altra dictadura, la de Franco, eren els de José María Gironella i els d'Álvaro de la Iglesia i que si se'n venien de mossèn Cinto, eren amb grafia prefabriana. I si parlem de roses, les roses s'entregaven en acte íntim i no hi havia ningú que anés pel carrer amb una flor a la mà. Ni amb una flor ni amb una bandera. Vull dir que Déu n'hi do si el model de Sant Jordi ha anat canviant i encara canvia sense que ningú hagi d'alertar de models caducats. Fa un parell d'anys uns escriptors van concloure que la signatura de llibres era un model caducat i es van quedar a casa. Va ser un gran avenç. Aquest any han tornat tots a signar.